Camí ramader
Sant Agustí de Lluçanès

    Osona
    Creua el terme de nord a sud-oest passant pel sector central del terme municipal
    Emplaçament
    Des del serrat de Rocatova a Pedres Negres

    Coordenades:

    42.07789
    2.13059
    428085
    4658790
    Número de fitxa
    08195-96
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Estat de conservació
    Regular
    Cal controlar les agressions i annexions detectades per part de propietaris termenejants, netejar i restituir l'estructura de la carrerada per tal que no quedi abandonada i es perdi, ja que hi ha trams que el bosc s'ha regenerat de forma que ha ocupat part del camí.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Pública
    Propietaris diversos
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    El camí ramader que passa pel terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès forma part de la Ruta III, rutes identificades pel Grup de Treball de Transhumància que passen pel Lluçanès. Aquesta ruta que prové del Vallès va en direcció a Alpens enllaçant amb la Ruta I cap a Castellar de n'Hug i és la única que registre, encara, algun moviment transhumant. Travessa el Moianès, passant prop de Moià en direcció al Puig Rodó i Fontfreda, punt on entra al Lluçanès. El camí segueix en direcció al Boquers, el Puig Permanyer (d'on surt la ruta IV cap a Olost), Sant Bartomeu del Grau (on s'hi incorpora la ruta IV procedent de la Plana de Vic), els Hostalets de Sobremunt i entra al terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès per la zona de Rocatova.
    Del serrat de Rocatova es dirigeix durant uns 400 metres a la masia del Salt del Llop des de la qual s'ha d'agafar la carretera asfaltada BV-4341que passa per can Jaques fins a l'encreuament amb la BP-4653. Aquí el traçat segueix paral·lel a la carretera fins a l'Hostal del Vilar que continua durant uns 30 metres pel camí asfaltat que condueix al Santuari dels Munts. En aquest punt s'ajunta amb el ramal que prové de Sant Boi de Lluçanès, paral·lel a l'actual BV-4608, i que discorre prop de les masies de l'Oliver, Perenoguera i Casacoberta.
    La carrerada continua travessant un camp i segueix per la carena de l'Hostal durant uns 800 metres fins a trobar el ramal del camí ramader de Montorro que baixa dels emprius dels Munts en direcció nord amb un pronunciat pendent fins al Collet de Sant Agustí, lloc habitual de parada dels ramats transhumants. S'avança rodejant els camps dels Pallers per la dreta i segueix per la Cometa a través d'un ample camí fins a la carena quan inicia el descens pel Bac de l'Alou fins al Safareig Públic. D'aquí es continua fins a la fita ramadera del nucli de l'Alou, que guiava i orientava el recorregut del camí. Pujant pel Carrer de l'Alou, que té un pendent amb força desnivell, es segueix pel costat de cal Llorenç i cal Peiró fins a la masia de ca n'Alou des d'on descendint pel peu del serrat de la Ventrulla s'arriba a la zona de Pedres Negres. Aquí el camí deixa el terme municipal de Sant Agustí i s'encamina en direcció Alpens.

    A la zona de l'Hostal del Vilar i can Coma un tros de camí ha estat integrat com a camp. Cal restituir el camí i facilitar l'accés del camí quan discorre a través dels filats de les vaques que en molts casos s'han de saltar. Seria convenient posar-hi portes.
    A la zona del Collet de Sant Agustí es troba un tram pràcticament impracticable a causa del gran fanguissar produït per l'explotació ramadera del voltant. Caldria arranjar el camí per fer-lo practicable.

    Quan la transhumància estava en el seu punt àlgid, als voltants del segle XVIII i XIX, al Lluçanès es vivia en funció a aquests camins. Diversos nuclis de població es van crear a banda i banda del camí com és el cas de l'Alou i moltes fires també s'ubicaven en el recorregut d'aquests camins. Un altre conseqüència va ser l'emplaçament d'hostals al llarg del camí, en el cas de Sant Agustí hi havia, a més de l'Hostal del Vilar i l'hostal del Collet de Sant Agustí, els hostals de Cal Pau i Ca l'Aliguer dins del nucli de l'Alou i Pedres Negres, ja en terme d'Alpens però proper a l'Alou.

    MESTRE, P. Fira ramadera de l'Hostal del Vilar (Sant Agustí de Lluçanès), Cossetània, Valls, 1999
    TORRES, J. SALVANS, J. COROMINAS, J. Els Camins ramaders del Lluçanès, Solc, 2000