Can Jaques

Sant Agustí de Lluçanès

Can Jaques està situada dins el triangle que formen les carreteres BV-4131, que ve de Lluçà i acaba prop de la masia, i la BP-4653 que va de Prats de Lluçanès al Collet de Sant Agustí, en una esplanada prop del Serrat de Rocatova.
Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum central format per dos cossos, un d'estructura antiga i l'altre d'estructura nova, i envoltat per diverses edificacions que formen un pati, que antigament estava tancat.
El volum central té planta baixa, primer pis i golfes, i està coronat per una teulada a doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Aquest volum té dos cossos clarament diferenciables, l'original es troba a la part nord-est de l'edifici i n'abasta la meitat; està construït amb maçoneria de pedra i combina la pedra original amb la fusta i el ciment en l'emmarcat de les obertures.
El segon cos, que ocupa l'altra meitat de l'edifici principal, està construït amb maçoneria de pedra amb molt morter fins la planta baixa i amb obra vista al primer pis i golfes.
La façana principal està orientada al nord-est, encara que és probable que originalment no fos aquesta; té dues grans obertures tapiades al primer pis, emmarcades amb pedra picada, i del tamany d'un balcó. A la part inferior esquerra hi ha la porta que dóna accés a l'edifici, té una llinda de fusta i és de nova construcció. En la resta de façanes, tant en les parts de pedra com les d'obra vista, les obertures són de construcció nova, exceptuant la façana sud-est en la que es conserva una finestra petita totalment emmarcada amb pedra picada i una obertura que dóna accés a una terrassa que té llinda de fusta i brancals de pedra picada.
L'entorn de l'edifici està ocupat per diverses edificacions que estan adossades a tres de les quatre façanes de la masia i que tenen un ús agrícola i ramader. Les edificacions que donen a les façanes sud-oest i sud-est són de nova construcció i amb teulada a una sola vessant, excepte el que forma la terrassa que sobresurt de la façana sud-est. Els que sobresurten de la façana nord-est són d'origen més antic i estan construïts amb maçoneria de pedra i renovats amb maó, amb teulada a dues vessants i conformant un pati que en el passat quedava tancat en lliça per una porta que si bé es conserva, ha perdut la seva funció.