Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt que consta no només del patrimoni Arquitectònic Historicoartístic del Centre Històric de la vila de Caldes de Montbui sinó que s'expandeix fora de les muralles per tal de protegir i conservar tots aquells elements, edificis i espais que es trobin dins del nucli urbà actual de la vila. Així, s'haurien d'incloure dins d'aquest conjunt, els carrers Major, el passeig del Remei, carrer Raval del Remei, i l'Eixample, amb carrers com l'Avinguda de Pi i Margall, el carrer Raval Canyelles, el carrer del Molí, el carrer del General Padrós, inclòs en el barri del Bugarai, o els carrers del barri de La Bolera com el carrer Geògraf Aparici. En alguns d'aquests sectors com el carrer Raval del Remei es poden observar edificacions realment interessants com són les cases amb núm. 1-3 , que fan cantonada amb el carrer Major, o Can Costeria, ubicada al núm. 2, i que malgrat haver estat reformada, presenta elements arquitectònics que mereixen ser preservats, o encara la casa ubicada al núm. 5, on en la clau del portal adovellat, s'hi pot observar un escut amb una inscripció i la data 1555, o encara, la casa de les Trabucades, amb un clar component històric. Així doncs, el caràcter històric i urbanístic de l'expansió del nucli urbà fora de les muralles és prou important com per fer-ne menció a part, realçant-lo com a conjunt propi.
Història
L'any 1840, s'aixeca un plànol conegut amb el nom de "Pla Geométrico de la Villa de Caldes de Montbuy", on es detallen els noms dels carrers, les edificacions més importants i on es poden observar les muralles que encara resten a la vila de Caldes, amb elements destacables com el portal de l'Àngel, el portal de Santa Susanna, el portal del Pont, el portal de Vic i el portal de les Neus, juntament amb la torre d'en Bellit, les hortes del Remei, el camí de les hortes anomenades "d'avall" i el camí de Bigues i Riells, el de Granollers o encara l'antic camí de Barcelona i finalment la ubicació dels edificis més importants del nucli històric. També, en el conegut "Plano topográfico de la plaza Mayor de Caldas de Montbuy y sus alrededores", datat l'any 1851 es poden observar gran part de les edificacions que existien en aquella època. De l'any 1854 Oriol Mestres tornà realitzar un plànol on ja s'afegeixen nous elements com la plaça de la Constitució. Ja en l'any 1865, l'arquitecte José Maria Bladó, en el "Plano General de detalle para las nuevas calles que se abren desde la plaza de la Constitución a la calle Mayor" intenta fer una reforma creant nous carrers en direcció a l'est de la vila. El que és cert és que entre 1853 i 1910, hi ha un canvi important de reestructuració de la vila, amb l'inici de la construcció de l'Eixample; així, l'any 1910 ja trobem els carrers del Geògraf Aparici, de sant Domingo, de Montserrat, i de Sant Damià entre alguns altres. A partir d'aquí, s'aniran creant diversos projectes de reformes d'alineacions i expansions de la vila fins als nostres dies; cal destacar un projecte de mitjans del segle XX, en el qual es pot apreciar una significatiu eixamplament en direcció sud fins al torrent del Bugarai i en direcció est cap a la carretera de Granollers, comprenent el barri de l'Ametller i Can Rossell.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI. (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui.