La reforma d'aquesta casa consistí en l'enderroc de tres cases força petites, conegudes amb el nom de "la casa de gel de Can Carmelito", "la casa de queviures Casa Tiot" i "la casa de la Maria del Centro". Quan van enderrocar aquestes cases, aparegueren els elements arquitectònics que actualment es poden observar a la façana de l'edifici del Forn, núm. 17.
Segons Moreu-Rey (1962), el carrer del Forn és un dels carrers més tradicionals del poble, No ha canviat mai de nom al llarg dels segles. Aquest carrer apareix documentat al segle XIII, i es creu que el nom vindria d'un forn comunal utilitzat pels jueus. El carrer és segurament d'origen i traçat medieval, i aquest uneix la plaça de la Font del Lleó amb la de l'església. L'arquitectura predominant de les cases d'aquest carrer és de cases construïdes entre mitgeres, de planta rectangular, amb una planta baixa i dos pisos, i coberta de teula àrab a dues vessants,moltes d'elles remodelades durant els segles XIX i XX però que conserven certs elements arquitectònics originals com són els finestrals gòtics, portals adovellats i arcades de pedra a l'interior d'elles.