Camí de la Santa Cova o del Rosari Monumental Collbató

Baix Llobregat
Camí de la Santa Cova (muntanya de Montserrat)
Des del monestir fins a la Santa Cova
563

Coordenades:

41.59063
1.84111
403410
4604974
08069-159
Patrimoni immoble
Obra civil
Modern
Contemporani
XVII-XX
Bo
Legal
Decret 59/1987 (DOGC 827, 10/4/1987)
Sí; IPA: BLL-06.002
Fàcil
Religiós
Pública
Monestir de Montserrat, (08199)
Assumpta Muset Pons

El camí de la Santa Cova o del Rosari Monumental transcorre en bona part pel terme de Collbató i comunica la Santa Cova i el monestir. Fou excavat a la roca i està ben pavimentat. És ample, amb esglaons per salvar el desnivell i unes quantes ziga-zagues. Es triga uns 20 minuts en fer el recorregut i acull les obres escultòriques del Rosari monumental.
El tram collbatoní comença al torrent de Santa Maria, a sota la plaça dels Apòstols. Més endavant, a l'alçada del quart misteri de Glòria, i sota l'agulla del Paulí, enllaça amb un corriol estret obert, segons la tradició, pel bisbe Gotmar de Vic, al segle IX, que porta fins als camins de la quadra de Sant Miquel i del Forat.

Coordenades UTM: cinquè Misteri de Dolor.

El camí primitiu fou finançat per la marquesa de Tamarit. Hom l'anomenà el camí de la plata, ja que va ser una obra molt cara per les dificultats del terreny. Per obrir el camí es van haver de barrinar moltes roques, construir ponts per passar els torrents i bastir parets i talussos. Fou eixamplat a començament del segle XX.
El Rosari Monumental són un total de quinze conjunts escultòrics de caire religiós repartits entre el torrent de Santa Maria i la Santa Cova. Dotze són al terme de Collbató i inclouen els tres darrers misteris de Goig, els cinc de Dolor i els cinc de Glòria. Van ser construïts entre 1896 i 1916 per iniciativa del canonge de la catedral de Vic, Jaume Collell, que va difondre la seva proposta a través d'una revista religiosa. Foren finançats amb donacions d'entitats, institucions i particulars. Hi van intervenir diversos arquitectes, escultors i artesans, alguns de prestigi, com Gaudí, Puig i Cadafalch o Llimona, que van atorgar un estil propi a cada un d'aquests grups escultòrics.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2004-2005), Mapa i Guia Excursionista, Montserrat, Barcelona, Alpina.
MIR, Jordi i Carles ALBESA (1999), Montserrat excursions des del Santuari, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Guies del Centre Excursionista de Catalunya].
SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 174.