Segon Misteri de Glòria Collbató

Baix Llobregat
Camí del Rosari Monumental (muntanya de Montserrat)
Al camí de la Santa Cova, entre el funicular i la Cova
589

Coordenades:

41.58972
1.8424
403516
4604872
08069-155
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Contemporani
Modernisme
XX
1903
Bonaventura Bassegoda i Josep Reynés
Bo
Inexistent
Sí; IPA: BLL- 06-032
Fàcil
Religiós
Privada
Monestir de Montserrat, (08199)
Assumpta Muset Pons

El II Misteri de Glòria és una composició escultòrica formada per un plafó rectangular amb un relleu de marbre de Carrara, on es representa l'Ascensió de Jesús cap al cel, on l'esperen els àngels, davant l'expectació dels seus seguidors que resten a la terra. El quadre està envoltat per un marc de pedra treballada, amb polseres i cresteria, col·locat damunt d'un podi també esculpit i amb escales laterals. Té una reixa de ferro forjat al davant i dues teieres als costats.

Fou una ofrena de Pere-Grau Maristany i Oliver i va ser beneïda el 27 de juliol del 1903. El Rosari Monumental són un total de quinze conjunts escultòrics de caire religiós repartits entre el torrent de Santa Maria i la Santa Cova. Dotze dels quals són al terme de Collbató i inclouen els tres darrers misteris de Goig, els cinc de Dolor i els cinc de Glòria. Van ser construïts entre 1896 i 1916 per iniciativa del canonge de la catedral de Vic, Jaume Collell, que va difondre la seva proposta a través d'una revista religiosa. Foren finançats amb donacions d'entitats, institucions i particulars. Hi van intervenir diversos arquitectes, escultors i artesans, alguns de prestigi, com Gaudí, Puig i Cadafalch o Llimona, que van atorgar un estil propi a cada un d'aquests grups escultòrics.

MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
NUET BADIA, Josep i Ramon RIBERA MARINÉ (2010), Monografies. Ruta 5: Collbató-Collbató, Patronat de la Muntanya de Montserrat (Edició en PDF).
SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 21.