Primer Misteri de Dolor Collbató

Baix Llobregat
Camí del Rosari Monumental (muntanya de Montserrat)
Al camí de la Santa Cova, entre el funicular i la Cova
579

Coordenades:

41.59096
1.84071
403377
4605012
08069-149
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Contemporani
Modernisme
XIX
1897
Josep Campeny Santamaria
Bo
Inexistent
Fàcil
Religiós
Privada
Monestir de Montserrat, (08199)
Assumpta Muset Pons

El I Misteri de Dolor és una composició en bronze inspirada en l'Evangeli de Lluc, col·locada dins d'una fornícula excavada a la roca i coronada amb un arc rebaixat i dovellat. El conjunt està integrat per dues estàtues de bust rodó i formes ondulants, que representen Jesús resant i un arcàngel; i una branca d'olivera. Al costat hi ha una placa de marbre amb el marc de ferro. Originàriament l'àngel duia un calze i una creu a les mans.

Fou una ofrena de l'Arxiconfraria Teresiana de Catalunya i la benedicció va celebrar-se el 24 de juny de 1897. Va ser reformat el 24 de juny de 1900. El Rosari Monumental són un total de quinze conjunts escultòrics de caire religiós repartits entre el torrent de Santa Maria i la Santa Cova. Dotze dels quals són al terme de Collbató i inclouen els tres darrers misteris de Goig, els cinc de Dolor i els cinc de Glòria. Van ser construïts entre 1896 i 1916 per iniciativa del canonge de la catedral de Vic, Jaume Collell, que va difondre la seva proposta a través d'una revista religiosa. Foren finançats amb donacions d'entitats, institucions i particulars. Hi van intervenir diversos arquitectes, escultors i artesans, alguns de prestigi, com Gaudí, Puig i Cadafalch o Llimona, que van atorgar un estil propi a cada un d'aquests grups escultòrics.

MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
NUET BADIA, Josep i Ramon RIBERA MARINÉ (2010), Monografies. Ruta 5: Collbató-Collbató, Patronat de la Muntanya de Montserrat (Edició en PDF).
SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 13.