Quart Misteri de Goig
Collbató

    Baix Llobregat
    Camí del Rosari Monumental (muntanya de Montserrat)
    Emplaçament
    Al camí de la Santa Cova, entre el funicular i la Cova
    587

    Coordenades:

    41.5919
    1.8402
    403336
    4605116
    Número de fitxa
    08069-147
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Modernisme
    Segle
    XX
    Any
    1904
    Joan Martorell Montsells i Josep M. Bernades i Mestres
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Religiós
    Titularitat
    Privada
    Monestir de Montserrat, (08199)
    Autor de la fitxa
    Assumpta Muset Pons

    El IV Misteri de Goig és una obra inspirada en l'evangeli de Lluc, que reprodueix la presentació de Jesús en el Temple. L'escena és representada en un retaule rectangular de gran format i esculpit en relleu, que descansa damunt d'una base de pedra. Al centre, hi ha la Sagrada Família; a la part inferior, l'escut del gremi de fusters amb el martell, el xerrac i altres eines pròpies d'aquest ofici; i, a la part superior, una doble franja amb motius florals i geomètrics, i amb pinacles i petites cúpules. És situat en un racó del camí i està envoltat per una reixa de ferro forjat i obra.

    Fou una ofrena del Gremi de Fusters de Barcelona i del monestir de Montserrat. La benedicció va anar a càrrec del Pare Abat Deàs i va tenir lloc el 25 de maig de 1901. El Rosari Monumental són un total de quinze conjunts escultòrics de caire religiós repartits entre el torrent de Santa Maria i la Santa Cova. Dotze dels quals són al terme de Collbató i inclouen els tres darrers misteris de Goig, els cinc de Dolor i els cinc de Glòria. Van ser construïts entre 1896 i 1916 per iniciativa del canonge de la catedral de Vic, Jaume Collell, que va difondre la seva proposta a través d'una revista religiosa. Foren finançats amb donacions d'entitats, institucions i particulars. Hi van intervenir diversos arquitectes, escultors i artesans, alguns de prestigi, com Gaudí, Puig i Cadafalch o Llimona, que van atorgar un estil propi a cada un d'aquests grups escultòrics.

    MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
    NUET BADIA, Josep i Ramon RIBERA MARINÉ (2010), Monografies. Ruta 5: Collbató-Collbató, Patronat de la Muntanya de Montserrat (Edició en PDF).
    SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 11.