Primer Misteri de Glòria Collbató

Baix Llobregat
Camí del Rosari Monumental (muntanya de Montserrat)
Al camí de la Santa Cova, entre el funicular i la Cova
582

Coordenades:

41.59006
1.84237
403514
4604910
08069-154
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Contemporani
Modernisme
XX
1916
Antoni Gaudí, Josep Llimona, Esteve Barberí, Dionís Renart i Jeroni Martorell
Bo
La primera restauració va ser l'any 1947. La segona, que va començar el 2009, és a càrrec de l'Incasol.
Inexistent
Sí; IPA: BLL- 06.031
Fàcil
Religiós
Privada
Monestir de Montserrat, (08199)
Assumpta Muset Pons

El I Misteri de Glòria és una obra inspirada en l'evangeli de Mateu i representa la Resurrecció de Jesús. És la composició escultòrica més monumental de totes. És situada en una balma oberta a la roca i dividida en dos estrats: l'inferior que representa la terra, on hi ha el sepulcre obert, un àngel i les Tres Maries, treballades en marbre blanc i bust rodó; i el superior, amb una escultura en bronze i corona de llautó de Crist ressuscitat, de més de 3 m d'alçària i 500 kg de pes.
Al davant hi ha una reixa modernista i als laterals una majòlica amb l'escut de Catalunya i dues làpides.

Fou una ofrena de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat. Antoni Gaudí va ser designat director de l'obra, però va abandonar el projecte per desavinences amb l'abat Deàs, que va fer posar el Crist en un indret diferent al que volia Gaudí. L'arquitecte Jeroni Martorell el va substituir. Fou beneït el dia 29 d'octubre del 1916 pel bisbe Reig i Casanova i per l'arquebisbe Vidal i Barraquer. Arran de la darrera restauració l'escultura de Crist ha estat netejada i col·locada al lloc originari que havia proposat Gaudí, la qual cosa ajuda a ressaltar aquest conjunt monumental. El Rosari Monumental són un total de quinze conjunts escultòrics de caire religiós repartits entre el torrent de Santa Maria i la Santa Cova. Dotze dels quals són al terme de Collbató i inclouen els tres darrers misteris de Goig, els cinc de Dolor i els cinc de Glòria. Van ser construïts entre 1896 i 1916 per iniciativa del canonge de la catedral de Vic, Jaume Collell, que va difondre la seva proposta a través d'una revista religiosa. Foren finançats amb donacions d'entitats, institucions i particulars. Hi van intervenir diversos arquitectes, escultors i artesans, alguns de prestigi, com Gaudí, Puig i Cadafalch o Llimona, que van atorgar un estil propi a cada un d'aquests grups escultòrics.

MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
NUET BADIA, Josep i Ramon RIBERA MARINÉ (2010), Monografies. Ruta 5: Collbató-Collbató, Patronat de la Muntanya de Montserrat (Edició en PDF).
SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 18.