La Damunt

Folgueroles

La primera referència documental relacionada amb el temple està datada el 18 de març de l’any 1243. En aquest document, Guillema de Tornamira llega testamentàriament una quantitat d’ordi per fer cremar una llàntia a “Sancta Maria Damunt, quae in parrochia de Falgeroles est” (Morató et al., 2000: 101). També tenim constància que la capella fou citada documentalment com a “Sancta Maria Superiore o Santa Maria Subirana”, indicant d’aquesta manera la seva ubicació més elevada respecte a l’església parroquial de Santa Maria, situada al nucli antic. Pel que fa a les intervencions dutes a terme a l’edifici, en un document datat l’11 de setembre de 1560 es fa referència a unes obres importants. A finals del segle XVII hi ha constància d’una altra reforma, donat que l’any 1687 “faltava enguixar la volta de la Damunt i acomodar lo retauler y enguixar la bòbeda dels altars de Sant Sebastià i Sant Roc”. L’any 1691, encara mancava reparar el retaule de Sant Sebastià i faltava repassar la teulada (Morató et al., 2000: 103). El campanar d’espadanya es va construïr pels voltants de l’any 1720 i, en aquesta època, també es demanà a l’escultor Segimon Pujol que refés la balaustrada del cor, la taula d’altar i una corona per la Verge. Durant el segle XIX foren arranjats els ornaments de l’altar de la Mare de Déu de la Damunt i de l’altar major. Segons la resposta de l’ecònom Josep Tordera al qüestionari sol·licitat pel bisbat de Vic sobre els efectes de la guerra Civil, datat l’any 1939, l’ermita fou cremada. Així mateix, la imatge de la Mare de Déu de la Damunt fou destruïda per ordre del Comitè Antifeixista. El comitè manà destruïr la imatge a tres socis de la Germandat del Montepio (actual Associació Social Cultural de Nostra Senyora de la Damunt). Posteriorment, l’interior del temple fou repicat, deixant l’aparell de pedra vist. L’any 1952 es va fer el cambril del presbiteri, obra de Miquel Pallàs i Joan Nogué. La imatge de la Mare de Déu que l’acompanya és una figura de guix policromada.

La devoció a la Mare de Déu de la Damunt a Folgueroles està documentada des de molt antic. En aquest sentit, tenim notícia que des de l’any 1585 hi havia un benefici fundat per tenir cura del culte als sants (Morató et al., 2000: 103). Fins l’any 1723, el rector de Folgueroles hi deia missa matinal cada diumenge. De fet, a finals del segle XIX, el dilluns de Pasqua de Resurrecció, el dilluns de Pasqua de Pentecosta, el dia de Sant Esteve i l’endemà de la festa major, el rector de la parròquia tenia l’obligació de dir missa a l’ermita de la Damunt. La tradició de dir missa matinal a l’ermita el dia de Sant Esteve s’ha anat conservant al llarg del temps. La processó i l’antiga festa de la Mare de Déu de la Damunt, així com la seva relació amb l’Associació Social Cultural de Nostra Senyora de la Damunt (coneguda pels folguerolencs com la Germandat), són mostres de la gran devoció folguerolenca a la marededéu. En aquest sentit, cal remarcar que la Damunt és un dels llocs verdaguerians per excel·lència. El poeta folguerolenc Jacint Verdaguer ja hi venia de petit amb la seva mare, gran devota de la verge., i continuà fent-ho durant tota la seva vida. La composició del poema L’Arpa és un clar recordatori de les seves visites al temple.