Jardí Brins d'espígol

Folgueroles

Recinte enjardinat de planta més o menys rectangular, situat a la banda de tramuntana de l’ermita de la Damunt, en un nivell inferior. Es tracta d’un espai dissenyat en homenatge al poeta folguerolenc Jacint Verdaguer i al seu poemari Brins d’espígol dedicat a les plantes i les flors. L’espai està delimitat amb un mur de poca alçada disposat a les bandes de tramuntana, llevant i ponent, bastit amb pedra sense treballar disposada regularment. L’entrada a l’interior al recinte es fa per la banda de ponent, mitjançant dos accessos de mig punt bastits amb una estructura metàl·lica recoverta de vímet. El mur que els separa, disposat en forma de jardinera, presenta una placa rectangular ondulada encastada al parament. És d’argila refractària ferruginosa, recoberta per un engalba de vitrificat blanc i acolorida amb òxid de cobalt, de ferro i de crom. El vidriat de cobertura és un esmalt d’origen oriental conegut com a “clar de lluna”. Està decorada amb diversos brins d’espígol als laterals (realitzats a partir de brins naturals impressos) i identificada amb els noms de l’espai, del poeta folguerolenc i de l’entitat que el va promoure. A l’interior, recorrent el perímetre de l’espai mitjançant jardineres delimitades amb pedres, hi ha un total de 29 plantes ordenades alfabèticament que es corresponen amb els 29 poemes que integren l’obra verdagueriana. Cada planta està identificada amb una petita rajola de ceràmica vidrada que conté el nom i la representació de l’espècimen, i es troben encastades al parament del mur que delimita el recinte o bé en pedres soltes anclades al sòl. A la banda de llevant de l’espai hi ha una bústia que conté el llibre homònim escrit per Verdaguer, per poder llegir-lo mentre s’admiren els espècimens. Entre d’altres espècimens hi ha l’espígol, les flors del muguet o lliri de la Mare de Déu, el jacint, la farigola, la xicòria, els blauets, la sarment, la viola lila, el roser silvestre...