Conjunt del Passeig dels Anglesos Caldes d'Estrac

Maresme
Passeig dels Anglesos (08393 Caldes d'Estrac)
Front marítim, a mà esquerra de la plaça de les Barques.

Coordenades:

41.56722
2.52483
460382
4601836
08032-72
Patrimoni immoble
Conjunt arquitectònic
Contemporani
XX
Bo
Façanes i estructures en bon estat.
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. cad.: 003A00001
Octavi Mallorquí Vicens

Conjunt arquitectònic del Passeig dels Anglesos situat a primera línia de mar. Configura un dels espais urbans amb un caràcter més lúdic i emblemàtic de la població. Cal destacar la varietat d'estils de les residències que hi podem trobar, però que curiosament, en lloc de produir un efecte negatiu, el que aconsegueix és un conjunt de gran qualitat amb la seva diversitat. Cal observar que cap casa supera els tres pisos d'alçada, i que gairebé totes disposen de jardí davanter i posterior. Com a curiositat direm que no sempre les opinions respecte a aquesta zona de Caldes han estat favorables. Sense anar més lluny, citarem l'escriptor català Josep Pla que, parlant del Passeig dels Anglesos, deia que es tractava d'un seguit de cases d'Estil Liberty (estil burgès o lliure) que en deien a Europa, sense cap relació entre elles ni amb el paisatge.

Situació privilegiada. La línia de ferrocarril i la carretera N-II queden darrera del Passeig dels Anglesos, la qual cosa permet accedir directament a la platja i gaudir, per tant, d'una vista excel·lent. L'obertura de "pavellons de mar" que primaven la façana marítima a la muntanyenca del carrer de la Ciutat de la Paz va ser una de les novetats en la construcció d'aquestes cases; l'escola de l'arquitecte Bohigas va ser el responsable, en part, d'aquest canvi.

A la primera meitat del segle XX moltes persones de classe alta de Barcelona vingueren a Caldes a fer-se la seva residència. En un principi el Passeig es deia del Marquès de Casa Riera, tot i que també era conegut com Passeig Maragall, perquè al carrer de la Ciutat de La Paz hi tenia la casa el poeta Joan Maragall. En realitat el passeig no era altra cosa que la part posterior de les finques del carrer Ciutat de La Paz que donaven a la platja. Aquestes darreres es coneixien amb el nom de "pavellons de mar", i l'escola de l'arquitecte Bohigas es va encarregar del bastiment de bona part d'ells. A poc a poc, i sobretot amb la influència de l'Hotel Colón, que canvià d'orientació per situar-se en paral·lel al nou Passeig, va anar agafant personalitat pròpia fins a convertir-se en un dels llocs més emblemàtics de Caldes, posant per davant la façana marítima a la muntanyenca. El nom d'Anglesos li vingué donat, això sembla, per ser imitació del ja existent a Niça, a la Costa Blava francesa, símbol de la gent de classe alta de l'època. El Passeig va ser urbanitzat entre 1917 i 1925, a imitació de les ciutat-jardí ideades per E. Howard. Amb la promoció econòmica d'Antoni Miracle i Joan Camprubí, Juli Maria Fossas s'encarregà de l'encintat de les voreres i pavimentació del carrer. Exemple d'aquest caràcter senyorial de la zona el tenim en el següent fet: durant la guerra civil espanyola (1936-1939) algunes ambaixades i consolats estrangers (com el dels Estats Units o el de Dinamarca) marxaren de Barcelona fugint dels bombardejos per establir-se a Caldes d'Estrac. Això permeté a la població viure amb una certa "calma" a causa de ser considerada zona neutral. A la dècada dels anys vuitanta del segle XX, es va viure una situació crítica en la que molts propietaris no podien fer front a les despeses que significava tenir unes residències tan grandioses i optaren per la venda o directament per l'enderrocament i l'edificació d'apartaments, posant en perill la personalitat i estètica del Passeig. La intervenció de les institucions amb la col·laboració d'alguns propietaris va permetre una profunda remodelació. El Passeig, amb la seva fesomia actual, va ser inaugurat el 1992. Malgrat tot, en els darrers anys i fruit de la terrible especulació immobiliària que vivim, continua l'estira i arronsa.

AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac.
BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.
CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.
GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.
MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac.