Conjunt del Passeig dels Anglesos

Caldes d'Estrac

A la primera meitat del segle XX moltes persones de classe alta de Barcelona vingueren a Caldes a fer-se la seva residència. En un principi el Passeig es deia del Marquès de Casa Riera, tot i que també era conegut com Passeig Maragall, perquè al carrer de la Ciutat de La Paz hi tenia la casa el poeta Joan Maragall. En realitat el passeig no era altra cosa que la part posterior de les finques del carrer Ciutat de La Paz que donaven a la platja. Aquestes darreres es coneixien amb el nom de "pavellons de mar", i l'escola de l'arquitecte Bohigas es va encarregar del bastiment de bona part d'ells. A poc a poc, i sobretot amb la influència de l'Hotel Colón, que canvià d'orientació per situar-se en paral·lel al nou Passeig, va anar agafant personalitat pròpia fins a convertir-se en un dels llocs més emblemàtics de Caldes, posant per davant la façana marítima a la muntanyenca. El nom d'Anglesos li vingué donat, això sembla, per ser imitació del ja existent a Niça, a la Costa Blava francesa, símbol de la gent de classe alta de l'època. El Passeig va ser urbanitzat entre 1917 i 1925, a imitació de les ciutat-jardí ideades per E. Howard. Amb la promoció econòmica d'Antoni Miracle i Joan Camprubí, Juli Maria Fossas s'encarregà de l'encintat de les voreres i pavimentació del carrer. Exemple d'aquest caràcter senyorial de la zona el tenim en el següent fet: durant la guerra civil espanyola (1936-1939) algunes ambaixades i consolats estrangers (com el dels Estats Units o el de Dinamarca) marxaren de Barcelona fugint dels bombardejos per establir-se a Caldes d'Estrac. Això permeté a la població viure amb una certa "calma" a causa de ser considerada zona neutral. A la dècada dels anys vuitanta del segle XX, es va viure una situació crítica en la que molts propietaris no podien fer front a les despeses que significava tenir unes residències tan grandioses i optaren per la venda o directament per l'enderrocament i l'edificació d'apartaments, posant en perill la personalitat i estètica del Passeig. La intervenció de les institucions amb la col·laboració d'alguns propietaris va permetre una profunda remodelació. El Passeig, amb la seva fesomia actual, va ser inaugurat el 1992. Malgrat tot, en els darrers anys i fruit de la terrible especulació immobiliària que vivim, continua l'estira i arronsa.