Conjunt d'edificis al carrer del Palau
Rupit i Pruit
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt situat a l’extrem de migdia del nucli històric de Rupit, des de la plaça Major i fins a l’extrem del cingle on s’assenta la vila. Està format per un carrer de traçat rectilini i planta en forma d’L, amb una longitud aproximada d’uns 40 metres i una amplada constant d’entre 4 i 5 metres. El carrer queda emmarcat per les edificacions que el defineixen, que estan disposades a banda i banda, i mantenen la tipologia originària dels segles XVII i XVIII (tot i algunes reformes posteriors). La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatges, coberts amb teulades de dos vessants i que presenten una alçada asimètrica: en general, els de la banda de llevant estan distribuïts en planta baixa i pis, mentre que els de ponent compten amb dos pisos. Presenten obertures emmarcades en pedra i diverses llindes datades al segle XVII i decorades amb símbols religiosos i noms propis. Pel que fa als materials i les tècniques constructives són de caire tradicional, amb parets de pedra desbastada de la zona, algunes restes de revestiments arrebossats i ràfecs i balcons de fusta. Cal mencionar la presència de diversos edificis completament reformats, tot i que mantenen la tipologia edificatòria d’època moderna. D’entre totes les construccions destaca l’antiga notaria dels Soler, amb l’escut familiar a la façana principal.
Alguns dels edificis que conformen aquest conjunt són coneguts amb diversos sobrenoms: Ajuntament de Rupit i Pruit (c. Palau, 1), la Farmaciola (c. Palau, 4) can Jaume (c. Palau, 7), can Cases (c. Palau, 10), Notaria Soler-Antic Palau (c. Palau, 12).
Història
Si ens fixem en les dates que hi ha gravades a les llindes dels edificis que conformen la via, podem situar la seva construcció i reforma durant el segle XVII (predominen les construccions de la primera meitat del XVII). Arquitectònicament, la vila de Rupit es desenvolupà entre els segles XVI i XVIII, en especial en el segle XVII, que correspon a l’època de màxima esplendor de la població. Rupit va adquirir un posicionament clau dins de la indústria tèxtil de la llana (més en concret del drap), gràcies a la proximitat amb el camí ral Vic-Olot (la producció anava cap a Vic i Barcelona), l’existència de diversos molins i la presència històrica de ramats en tota la zona. Pel que fa al segle XVIII, les intervencions arquitectòniques es redueixen a reparacions efectuades en els edificis preexistents i a la recerca de nous espais per urbanitzar, com per exemple els carrers de la Barbacana, del Bac de l’Era o de la Pedrera (Solà, 2014: 1009-1010).
Bibliografia
CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). Catàleg de béns a protegir. Text refós. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació C04.
MARSAL, Joaquim (2020). Rupit i les seves llindes. Consultat 13 novembre 2020, des de http://www.rupitpruit.cat/turisme/fulletons.html
SOLÀ COLOMER, Xavier (2014). “La febre de la construcció en el segle XVIII: urbanisme i arquitectura en el Collsacabra”. Ausa, XXVI, núm. 174, p. 991-1019.