Conjunt d'edificis al carrer de l'Església i a la plaça Major
Rupit i Pruit
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt situat al bell mig del nucli històric de Rupit, des de la plaça del Bisbe Font i fins al carrer del Palau. Està format per un estret carrer de traçat rectilini, que es va eixamplant a mesura que s’acosta a la plaça. Amida uns 42 metres de longitud i una amplada aproximada que oscil·la entre 3 i 8 metres. Just a la intersecció amb la plaça Major, el carrer es desvia i baixa en direcció a la riera de Rupit (espai conegut com la Davallada) i els camins que porten cap al salt de Sallent, l’ermita de Santa Magdalena i l’església de Sant Joan de Fàbregues. La plaça presenta una planta en forma d’L, amb una longitud aproximada d’uns 30 metres i una amplada màxima d’uns 23 metres, just al mirador que es crea a la banda de llevant (orientat a la riera i amb una manífica panoràmica de l’ermita de Santa Magdalena) per l’absència d’edificis en aquesta banda del conjunt. Tant el carrer com la plaça estan emmarcats per les edificacions que les defineixen, que mantenen la tipologia originària dels segles XVII i XVIII (tot i algunes reformes posteriors). La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatges i establiments comercials, coberts amb teulades de dos vessants i distribuïts en planta baixa i dos pisos. Presenten obertures emmarcades en pedra i diverses llindes datades (sobretot dins del segle XVII) i decorades amb símbols religiosos i noms propis. Pel que fa als materials i les tècniques constructives són de caire tradicional, amb parets de pedra desbastada de la zona, algunes restes de revestiments arrebossats, ràfecs de fusta i balcons bastits amb fusta i ferro. Cal mencionar la presència de diversos edificis completament reformats, tot i que mantenen la tipologia edificatòria d’època moderna. D’entre totes les construccions destaquen l’església parroquial de Sant Miquel (del segle XVIII), l’ajuntament del municipi i l’escola l’Agullola. Pel que fa als elements arquitectònics, cal mencionar les dues finestres gòtiques de la plaça Major (can Sallent i l’escola).
Alguns dels edificis que conformen aquest conjunt són coneguts amb diversos sobrenoms: can Tarota (c. Església, 1), ca l’Estrella (c. Església, 2), església parroquial de Sant Miquel (c. Església, 3), ca l’Estragués (c. Església, 4), can Salut (c. Església, 5), can Nyica (c. Església, 6), can Castellet (c. Església, 7), can Junquer (c. Església, 9), can Crosas (c. Església, 10), cal Vicari (c. Església, 11), can Flequer (c. Església, 12-pl. Major, 1), can Pijoan (pl. Major, 2), can Sallent (pl. Major, 3), can Feliu-can Manel (c. Església, 4), can Donada (c. Església, 4A), cal Sabater Vell (pl. Major, 5), Ajuntament de Rupit i Pruit (pl. Major, 6), escola l’Agullola (pl. Major, 7), cal Meliton (pl. Major, 8).
Història
Si ens fixem en les dates que hi ha gravades a les llindes dels edificis que conformen la via, podem situar la seva construcció i reforma durant els segles XVII i XVIII (predominen les construccions de la segona meitat del XVII). Arquitectònicament, la vila de Rupit es desenvolupà entre els segles XVI i XVIII, en especial en el segle XVII, que correspon a l’època de màxima esplendor de la població. Rupit va adquirir un posicionament clau dins de la indústria tèxtil de la llana (més en concret del drap), gràcies a la proximitat amb el camí ral Vic-Olot (la producció anava cap a Vic i Barcelona), l’existència de diversos molins i la presència històrica de ramats en tota la zona. Pel que fa al segle XVIII, les intervencions arquitectòniques es redueixen a reparacions efectuades en els edificis preexistents i a la recerca de nous espais per urbanitzar, com per exemple els carrers de la Barbacana, del Bac de l’Era o de la Pedrera (Solà, 2014: 1009-1010).
Durant bona part del segle XX, a l'edifici hi havia la sala de ball de can Manel.
Pel que sembla, les finestres gòtiques de la casa de can Sallent i de l’escola l’Agullola corresponien al palau notarial dels Soler. En foren sostretes i reinstal·lades quan l’edifici estava en estat d’abandonament.
Bibliografia
CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). Catàleg de béns a protegir. Text refós. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació C03.
MARSAL, Joaquim (2020). Rupit i les seves llindes. Consultat 13 novembre 2020, des de http://www.rupitpruit.cat/turisme/fulletons.html
PEIX COSTA, Susanna (2008). “Àpats de festa a Rupit”. Els Cingles de Collsacabra, any XXIX, núm. 60, p. 26.
SOLÀ COLOMER, Xavier (2014). “La febre de la construcció en el segle XVIII: urbanisme i arquitectura en el Collsacabra”. Ausa, XXVI, núm. 174, p. 991-1019.
VINYETA, Ramon (1998). Rupit. Guia turística. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 68-69.
