Conjunt d'edificis al carrer del Manyà i a la plaça del Bisbe Font
Rupit i Pruit

    Osona
    Carrer de la Barbacana, 2; Carrer del Manyà, 1-7 i 2-4; Plaça del Bisbe Font, 1-3
    Emplaçament
    Al bell mig del nucli urbà de Rupit
    841 m.s.n.m

    Coordenades:

    42.02427
    2.46496
    455706
    4652609
    Número de fitxa
    08901 - 179
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Segle
    XVII-XVIII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL
    Catàleg de béns a protegir de Rupit i Pruit
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Privada
    Diversos propietaris
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Conjunt situat al bell mig del nucli històric de Rupit, des del carrer de la Barbacana (a la intersecció amb el pont Penjat) i fins al carrer de l’Església i la intersecció amb el carrer del Fossar. Està format per un estret carrer de traçat rectilini amb una longitud d'uns 23 metres i una amplada aproximada d'uns 4 metres, que comença i acaba en plaça. Tant el carrer com les dues places estan emmarcats per les edificacions que les defineixen, que mantenen la tipologia originària dels segles XVII i XVIII (tot i algunes reformes posteriors). La plaça integrada dins del carrer del Manyà, situada a la banda de tramuntana del conjunt, presenta una planta irregular que amida uns 10 metres per 14 metres. Per contra, la plaça del Bisbe Font està situada a migdia i compta amb una planta pràcticament quadrada de 12 metres per 11 metres. La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatges i establiments comercials, coberts amb teulades de dos vessants i distribuïts en planta baixa i dos pisos. Presenten obertures emmarcades en pedra i diverses llindes datades (sobretot a la segona meitat del segle XVII) i decorades amb símbols religiosos i noms propis. Pel que fa als materials i les tècniques constructives són de caire tradicional, amb parets de pedra desbastada de la zona, algunes restes de revestiments arrebossats i ràfecs de fusta. Cal mencionar la pràctica absència de balcons, en contraposició a d’altres carrers del nucli antic, i la presència de tres edificis completament reformats (dos al carrer del Manyà i un altre a la plaça del Bisbe Font). D’entre totes les construccions destaca la casa de ca l’Apotecari (Manyà, 1) i la de can Camps (Manyà, 7), que compta amb la única llinda del segle XVI que es conserva en bon estat dins del nucli antic.

    Alguns dels edificis que conformen aquest conjunt són coneguts amb diversos sobrenoms: ca la Peona (c. Barbacana, 2), ca l’Apotecari-cal Mestre (c. Manyà, 1), can Pelat (c. Manyà, 2), fonda Marsal (c. Manyà, 3), ca l’Arcadi (c. Manyà, 4), can Marsal (c. Manyà, 5), can Camps (c. Manyà, 7), hostal Estrella (pl. Bisbe Font, 1), casa del Bisbe Font-Mª Carme (pl. Bisbe Font, 2), ca l’Ample (pl. Bisbe Font, 3).

    Si ens fixem en les dates que hi ha gravades a les llindes dels edificis que conformen la via, podem situar la seva construcció i reforma durant els segles XVII i XVIII (predominen les construccions de la segona meitat del XVII). Arquitectònicament, la vila de Rupit es desenvolupà entre els segles XVI i XVIII, en especial en el segle XVII, que correspon a l’època de màxima esplendor de la població. Rupit va adquirir un posicionament clau dins de la indústria tèxtil de la llana (més en concret del drap), gràcies a la proximitat amb el camí ral Vic-Olot (la producció anava cap a Vic i Barcelona), l’existència de diversos molins i la presència històrica de ramats en tota la zona. Pel que fa al segle XVIII, les intervencions arquitectòniques es redueixen a reparacions efectuades en els edificis preexistents i a la recerca de nous espais per urbanitzar, com per exemple els carrers de la Barbacana, del Bac de l’Era o de la Pedrera (Solà, 2014: 1009-1010).

    L’edifici situat a la plaça del Bisbe Font, 2 va ser la casa natal del missioner claretià Ramon Font i Farrés (1874-1947), nomenat primer bisbe de Tarija (Bolívia) l’any 1924.

    Aquest conjunt també engloba dos dels establiments per allotjar visitants més antics de la vila (la fonda Marsal i l’hostal Estrella).

    ASSOCIACIÓ AMICS DE TAVERTET (2005). Collsacabra 1900-2000. Imatges de la vida quotidiana. Col. Imatges, 1. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 28.

    CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). Catàleg de béns a protegir. Text refós. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació C02.

    MARSAL, Joaquim (2020). Rupit i les seves llindes. Consultat 13 novembre 2020, des de http://www.rupitpruit.cat/turisme/fulletons.html

    PAYÁN VERDAGUER, Josep (1977). El meu Rupit. Recull de poesies. [Rupit]: Ajuntament de Rupit, p. 46-47.

    SOLÀ COLOMER, Xavier (2014). “La febre de la construcció en el segle XVIII: urbanisme i arquitectura en el Collsacabra”. Ausa, XXVI, núm. 174, p. 991-1019.

    VINYETA, Ramon (1998). Rupit. Guia turística. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 24-25.