Notaria Soler - Antic Palau
Rupit i Pruit

    Osona
    Carrer del Palau, 12
    Emplaçament
    A l'extrem de migdia del nucli urbà de Rupit
    841 m.s.n.m

    Coordenades:

    42.02304
    2.46443
    455661
    4652473
    Número de fitxa
    08901 - 69
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Popular
    Segle
    XVII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL
    Catàleg de béns a protegir de Rupit i Pruit
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA 23440
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 5727217DG5552N
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Edifici cantoner de planta irregular, format per tres cossos adossats i amb un gran jardí posterior situat a l’extrem de migdia del cingle on s’ubica la vila de Rupit. El volum principal presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de bigues i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a tramuntana. Presenta un gran portal d’accés d’arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Damunt de la dovella clau hi ha un escut de pedra ornamentat i gravat amb la inscripció “SOLER”, l’any 1608 i la representació del sol. A banda i banda del portal hi ha dues petites finestres rectangulars, emmarcades amb carreus de pedra i protegides amb reixes de ferro. Al costat s’obre una finestra simple d’obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana decorada amb una motllura apuntada. Alhora està protegida amb una destacable rexa de ferro. Al pis hi ha tres finestres simples emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. La de la banda de llevant té la llinda gravada amb la inscripció “SEDAM FUTURAM INQUIRIMUS”. A les golfes s’obren tres petites finestres rectangulars, emmarcades amb quatre carreus de pedra. La façana de migdia, orientada al jardí, compta també amb obertures rectangulars. Destaca la galeria de la primera planta, disposada en dos plans i delimitada amb baranes de fusta. Adossat a la façana de llevant del volum principal hi ha un petit cos de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab i distribuït en una única planta destinada a garatge. Per contra, adossat a l’extrem de migdia de la façana de ponent, hi ha un volum rectangular cobert amb teulada i disposat en un sol nivell, que compta amb obertures rectangulars i d’arc rebaixat. El mur que delimita el jardí per la banda de migdia conserva unes grans arcades d’arc de mig punt bastides amb pedra disposada a sardinell, que probablement corresponguin a l’antic palau de la vila, abans que l’edifici fos la seu de la notaria de Rupit.

    La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada en filades més o menys regulars.

    Altres noms relacionats amb l'edifici: Palau Notarial, can Xumetra.

    Restes de l’antic palau de la vila de Rupit, que dona nom al carrer on es situa l’edifici. Segons la bibliografia consultada, i a mode d’hipòtesi, és possible que la construcció del palau es dugués a terme entre l’any 1276, quan Bernat Amat de Cardona va rebre el senyoriu de Rupit del seu pare, i l’any 1343, data en que la família comtal pallaresa marxà de Rupit. Al mateix temps, entre els anys 1322 i 1343, es feren obres al Palau. El que sembla més factible és que a mitjans del segle XIV, tant el palau com el castell de Rupit estaven en funcionament al mateix temps.

    Més tard, l'edifici fou la seu de la notaria del terme, que era anomenada també com Palau Notarial. La notaria va estar en funcionament entre els segles XIV i XIX. El primer notari de Rupit del que hi ha notícies és en Bernat Cornudells, documentat des de l’any 1308. El càrrec de notari es va mantenir dins de la família Soler des de l’any 1483 i fins l’any 1835. Posteriorment, l’edifici quedà abandonat i en mal estat de conservació fins que fou comprat i reformat durant la primera meitat del segle XX per dues famílies barcelonines que l’utilitzaven com a casa d’estiueig, les famílies del dr. Cases i del dr. Xumetra (de fet, la família del dr. Cases va reformar l'actual habitatge del carrer del Palau, 10 que, en origen, estava lligat al palau notarial dels Soler).

    BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). Rupit, pàgines de la seva història. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 50, 60-62, 69.

    CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). Catàleg de béns a protegir. Text refós. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació U09.

    MARSAL, Joaquim (2020). Rupit i les seves llindes. Consultat 13 novembre 2020, des de http://www.rupitpruit.cat/turisme/fulletons.html

    NOGUERA, Antoni (1964). Collsacabra. Barcelona: Selecta, p. 210-212.

    PÍRIZ I GONZÁLEZ, Eduard (2020). Estudi històric-arqueològic del castell de Rupit. Memòria de la intervenció arqueològica al castell de Rupit (Osona). Expedient: 747 K121 N-636 2019-1-23853. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, Ajuntament de Rupit i Pruit, p. 15.

    SERRA I CLOTA, Assumpta (1990). La comunitat rural a la Catalunya Medieval: Collsacabra (S. XIII-XVI). Col. L’Entorn, 18. Vic: Eumo Editorial, p. 199, 204, 212.

    VINYETA, Ramon (1998). Rupit. Guia turística. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 90-91.