El fons de la notaria de Rupit es conserva actualment a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (ABEV) i forma part de l’Arxiu Notarial de Vic (ANV), que està custodiat a l’ABEV des de principis de 1939. El seu àmbit d’actuació és, majoritàriament, el terme dels castells de Rupit i Fornils, tot i que també hi ha diversa documentació relacionada amb els pobles veïns. El fons està organitzat per notaris i volums, dels més antics als més moderns (ANV 897 i ANV 1143), i està datat entre els anys 1379 i 1835, amb un total de 282 unitats documentals. La majoria de volums anteriors al segle XVIII són en format quart (si bé també hi ha alguns llibres en format foli), mentre que tots els volums a partir dels anys 1711-1715 són en format foli. Alhora, també n’hi ha tres en octau. La majoria estan enquadernats en pergamí i numerats. Pel que fa a la llengua, el llatí és l’idioma habitual fins l’any 1755. Els documents comencen a redactar-se en català a partir del novembre de l’any 1755. L’ús del castellà és estrany, ja que només l’observem en documents que afecten la universitat del terme a partir de 1717, coincidint també amb els Decrets de Nova Planta. El primer document en llengua castellana és un sindicat del terme de 25 de juliol de 1717. La llengua catalana va utilitzar-se fins a l’extinció de la notaria el 1835. Es tracta d’un fons tancat, ja que la institució productora va deixar d’actuar el 1835, tot i que hi ha volums notarials de Rupit en d’altres arxius (Arenys de Mar, Olot). La particularitat més important que presenta la notaria és que es troba fonamentada en un domini jurisdiccional, a diferència de la majoria de notaries de ciutats importants on l’autoritat ve donada pel rei o pel bisbe.
