Carrer de Vilanova / Carrer de Baix / Sòl Carrer Copons

Anoia
Carrer de Vilanova, 08289
A la banda de migdia del nucli urbà, donant accés al centre
424m
08071-122
Patrimoni immoble
Obra civil
Modern
Contemporani
Popular
XVIII-XXI
Bo
Inexistent
IPA 5638
Fàcil
Social
Privada
Diversos propietaris
Adriana Geladó Prat

Carrer de traçat rectilini situat al sud del nucli urbà de la vila i delimitat per cases a banda i banda. Està pavimentat i presenta voreres baixes en ambdós costats. El tram més meridional està disposat en pendent fins a l'alçada del passatge de Joan Lluch. Posteriorment discorre en pla fins a arribar a l'encreuament amb el carrer de Pere Palomas, que marxa en sentit oest. Aquesta part del traçat, que presenta una planta triangular, es coneix com la plaça d'en Giralt o d'en Gelabert, tot i que es desconeix la procedència d'aquests noms. Actualment, aquesta plaça és més coneguda com la placeta d'en Llacuna, en referència a la casa del mateix nom que la delimita per llevant. Des d'aquesta zona, el traçat del carrer agafa sentit ascendent fins arribar a les escales que donen accés a l'església, el Pla de Missa. Les cases que conformen el carrer presenten una tipologia similar: plantes rectangulars amb patis posteriors, distribuïdes en dos i tres pisos i amb les obertures emmarcades en pedra i datades dins del segle XVIII. Alguns d'aquests edificis presenten ràfecs decorats amb motius geomètrics (romboïdals) de color teula i blanc. Aquests elements es repeteixen en d'altres cases del nucli urbà, però la concentració és més gran en aquesta via.

El carrer de Vilanova neix a partir d'un petit nucli o "vila nova" sorgit a la banda de ponent del camí ral d'Igualada a Calaf, a extramurs del castell de Copons. Tot i que el carrer es conformà del tot durant el segle XVIII, ja preexistien diversos edificis com a mínim amb anterioritat al segle XVI (números 18 i 30) i algun pati. La resta eren horts que en origen pertanyien al castell, tot i que al segle XVIII bona part d'aquest eren propietat dels Carbonell i de l'església. Cap a mitjans de segle augmentà la construcció de cases a banda i banda del camí, conformant el seu traçat. També s'obrí el carrer de Pere Palomas i es bastí un portal que donava accés a la vila pel sud. Bona part dels terrenys, eren propietat de l'església de Santa Maria de Copons. Incloïen el que actualment es coneix com el Pla de Missa, l'illa de cases compresa entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Vilanova, la banda de llevant del carrer de Vilanova (coneguda com el Pla del Rector o la Plana de la Rectoria) i alguns horts de la banda de ponent. L'església va sol·licitar permís al bisbe de Vic per poder establir part d'aquestes propietats i així alliberar els terrenys davant la demanda creixent de sòl urbanitzable. Així, entre els anys 1740 i 1765, foren dotze les parcel·les cedides "a fi y efecte de construhir o fer construhir y edificar casa" (Muset 2006: 25). Aquestes parcel·les es corresponen amb les cases que actualment comprenen des del número 11 al 39 del carrer. De fet, les cases havien de tenir la façana orientada al carrer de Vilanova i mesurar totes el mateix, "50 palms en quadro" (10m x 10m) que equivalien a dos casals (Muset 2006: 25). Pel que fa a la banda de ponent del camí, la resta de terres que no pertanyien a l'església eren de la família Carbonell, que vengué diversos solars on hi havia horts i construccions auxiliars enrunades per a la construcció de noves cases.

CLUB ESCOLAR 3C (1997). "Carrer de Vilanova i placeta d'en Giralt". Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 3, p. 2. Copons. Plànol urbà / Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MUÑOZ, Natàlia (2003). "Renoms de Copons: El carrer Vilanova". Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 16. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 25-26.