CA LA MADRONA Copons

Anoia
Carrer de Vilanova, 19, 08289
Al bell mig del nucli urbà i del carrer de Vilanova, tocant la plaça d'en Giralt o de can Llacuna
424m
08071-7
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
Popular
XIX
1808
Bo
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. Cad.: 6706107CG7160N
Adriana Geladó Prat

Edifici entremitgeres de planta rectangular, format per dos cossos adossats, amb pati posterior i accés des de l'antiga carretera d'Igualada a Ponts. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants disposada a dos nivells, per un alçament constructiu que es tradueix en un pis extra. L'edifici està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada al carrer de Vilanova. Presenta un gran portal d'accés d'arc escarser adovellat, emmarcat amb carreus de pedra. Damunt seu hi ha una placa de pedra amb l'any de construcció de l'edifici gravat, 1808. Al seu costat hi ha la porta del garatge, reformada, i una finestra rectangular emmarcada en pedra. Al primer pis destaquen dos grans finestrals d'arc rebaixat emmarcats en pedra . Una motllura rectilínia recorre l'intradós d'ambdues obertures. Tenen sortida a dos balcons simples amb les llosanes motllurades i baranes de ferro decorades. La composició dels buits d'aquesta planta es repeteix al segon pis, tot i que els balcons són de mida inferior. Al seu costat hi ha una petita finestra rectangular que ha estat reformada. La resta d'obertures del parament es corresponen amb petites finestres quadrangulars, emmarcades amb carreus de pedra i amb els ampits motllurats. La façana està rematada per un ràfec reformat i decorat amb motius geomètrics, sostingut amb mènsules de fusta. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color groc, en perfecte estat.

L'edifici ha estat rehabilitat en els darrers temps.
El ràfec de l'edifici principal, que està decorat amb motius geomètrics (romboïdals) de color teula i blanc, es pot observar en d'altres edificis del mateix carrer.

A mitjans del segle XVIII, els terrenys on està edificada la casa eren propietat de l'església de Santa Maria de Copons. Aquests incloïen el que actualment es coneix com el Pla de Missa, l'illa de cases compresa entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Vilanova, la banda de llevant del carrer de Vilanova (coneguda com el Pla del Rector o la Plana de la Rectoria) i alguns horts de la banda de ponent. Com que l'explotació agrícola de la Plana de la Rectoria no donava prous beneficis i les obres de construcció del nou temple parroquial eren molt cares, el rector mossèn Francesc Felip va sol·licitar permís al bisbe de Vic per poder establir part d'aquestes propietats i així alliberar els terrenys davant la demanda creixent de sòl urbanitzable, com a conseqüència de la bonança econòmica experimentada la vila.
Entre els anys 1740 i 1765 foren dotze les parcel·les cedides "a fi y efecte de construhir o fer construhir y edificar casa" (Muset 2006: 25). Aquestes parcel·les es corresponen amb les cases que actualment comprenen des del número 11 al 39 del carrer. De fet, les cases havien de tenir la façana orientada al carrer de Vilanova i mesurar totes el mateix, "50 palms en quadro" (10m x 10m) que equivalien a dos casals (Muset 2006: 25).
Posteriorment, entre els anys 1761 i 1765, les cases es van poder allagar gràcies a "la concessió de la propietat útil d'una nova peça de terra, destinada a corral" (Muset 2006: 25). Tenien la mateixa amplada que les façanes, és a dir, 50 pams, però la profunditat variava en funció de la situació de l'habitatge. En el cas de ca la Madrona, la profunditat era de 25 pams.
Finalment, l'any 1789 es va donar permís per transformar aquests corrals en cases, quedant així integrats a la part habitada dels edificis, alhora que també es va permetre annexionar nous patis per la banda posterior.
El nom de l'edifici prové de la mare de l'actual propietari, la senyora Madrona. Anteriorment, la casa havia estat propietat de dues germanes (conegudes com "les Joanes") de Sant Martí de Sesgueioles, que estiuejaven a Copons. Les germanes van haver d'absentar-se durant una bona temporada, demanat a la família Llacuna que es fes càrrec de pagar la contribució de la casa. Així ho van fer i, amb el temps, la casa passà a ser propietat d'aquesta família (aquest fet no és exclusiu d'aquesta propietat. A Copons hi ha altres casos).
També tenim notícia que la casa va ser caserna de la Guardia Civil durant la propietat dels Llacuna.

MUÑOZ, Natàlia (2003). "Renoms de Copons: el carrer Vilanova". Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 17.
MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 25.