CAL VILA / CAL GARRIGA / CAL JOAN AVARO Copons

Anoia
Carrer de Vilanova, 7-9, 08289
Al capdamunt del carrer de Vilanova, tocant la plaça de l'Església i el Pla de Missa
428m
08071-4
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Popular
XVIII
Bo
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. Cad.: 6706103CG7160N
Adriana Geladó Prat

Edifici cantoner de planta rectangular format per tres cossos adossats, amb pati posterior i accés des de l'antiga carretera d'Igualada a Ponts. La construcció principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuïda en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada al carrer de Vilanova, presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana de pedra també. Al mig de la llinda destaca una mènsula ornamental decorada amb motius vegetals i florals, amb una petxina central. A banda i banda hi ha dues petites finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra. Les tres obertures del primer pis són rectangulars i presenten una motllura rectilínia recorrent el seu intradós. Compten amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben treballats i les llindes planes monolítiques. El finestral central té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i barana de ferro. Les finestres laterals, en canvi, presenten els ampits motllurats. La composició i tipologia dels buits del segon pis és la mateixa que a la primera planta, tot i que les obertures tenen les seves particularitats. Presenten els emmarcaments arrebossats i pintats i compten amb petits arcs de descàrrega bastits amb pedres disposades a sardinell. El parament està rematat per una mènsula motllurada de gran amplitud. De la façana de tramuntana, orientada a la plaça de l'Església, destaca un allargat finestral rectangular amb arc de descàrrega, emmarcament arrebossat i fornícula apetxinada situada a la llinda. Adossat a l'extrem de llevant d'aquest parament hi ha un petit volum de planta rectangular i coberta d'un sol vessant de teula, que actualment es correspon amb el número 7. Està distribuït en planta baixa i pis, i presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. Al seu torn, el tercer volum que integra l'edifici està adossat a la façana de llevant del cos principal i està completament rehabilitat.
La construcció presenta l'aparell de l'obra vist, format per pedres de diverses mides disposades regularment. Les cantonades de l'edifici principal estan bastides amb carreus de pedra ben escairats.
La part posterior de la finca presenta un gran pati rectangular que té sortida a l'antiga carretera a Ponts. Destaca la gran portalada rectangular integrada dins del mur que separa la finca del carrer. Està protegida per una petita teulada de teula àrab disposada a tres vessants.

Situats a banda i banda del portal d'accés a la casa destaquen dos seients de pedra de planta hexagonal, que probablement estan reutilitzats d'una altra estructura constructiva.

Fins a mitjans del segle XVIII, en els terrenys on actualment es troba l'edifici de cal Vila, hi havia l'era de batre i l'antiga rectoria de Copons. De fet, ambdues construccions estaven situades sota la gran escalinata que actualment condueix a la plaça de l'Església (Muset 2006: 23). Aquests terrenys, que eren propietat de l'església de Santa Maria de Copons, també incloïen el que actualment es coneix com el Pla de Missa, l'illa de cases compresa entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Vilanova, la banda de llevant del carrer de Vilanova (coneguda com el Pla del Rector o la Plana de la Rectoria) i alguns horts de la banda de ponent. Com que l'explotació agrícola de la Plana de la Rectoria no donava prous beneficis i les obres de construcció del nou temple parroquial eren molt cares, el rector mossèn Francesc Felip va sol·licitar permís al bisbe de Vic per poder establir part d'aquesta propietat, amb la intenció de construïr una nova rectoria al costat del nou temple i així alliberar aquests terrenys davant la demanda creixent de sòl urbanitzable.
L'any 1759, el Bisbat otorga el permís per vendre el domini útil d'una part de la rectoria vella, d'un tros de pati i d'un altre de l'era a favor del negociant Manuel Vidal. En concret, la venda comprenia: "dende la casa de Pere Basi (en) línea recta, fins al cantó de dita casa o Rectoria, y después dende lo menjador de dita Rectoria (fins) a la ayguera (y) fins dalt la teulada, y después dende la porta fins lo pilar de pedra picada que sustenta la porta (y) fins a una estaca que se ha plantat a la plana" (Muset 2006: 26).
Per tant doncs, cal Vila es correspon amb l'edifici de la rectoria vella de Copons, comprat per Manuel Vidal l'any 1759, com hem vist anteriorment.
També tenim notícia que un dels propietaris que havia tingut l'edifici, en Joan Avaro, tenia llogats els baixos a un veí de Jorba que es dedicava a la reparació i venda d'espardenyes de vetes.
És força probable que l'edifici fos rehabilitat caps als anys 90 del segle XX.

MUÑOZ, Natàlia (2003). "Renoms de Copons: el carrer Vilanova". Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 17.
MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 23-27.