El carrer del Mur va nèixer sota del mur perimetral que protegia la banda de ponent del recinte fortificat del castell, a extramurs. El vial exercia les funcions de camí de ronda, tot i que només en aquesta banda del recinte. Actualment, les terres del castell estarien delimitades pel propi carrer del Mur, el passeig de Sant Magí i la pujada del Castell. Eren terres caracteritzades per una orografia abrupte i gens aprofitable per a l'ús agrícola. A mitjans del segle XVIII, donada l'elevada demanda de sól urbà per l'enriquiment de la població gràcies a la diàspora de negociants coponencs, l'ajuntament "va reanudar els establiments, aturats després de la Guerra de Successió per ordre del Superintendent de Catalunya", i que s'havien iniciat per la banda del lloc de Vilanova. (Muset 2006: 28). L'objectiu era afavorir el trànsit de persones i animals mitjançant l'obertura de carrers i zones de pas i, alhora, generar construcció a la zona. Les concessions s'iniciaren per la part superior del carrer, al costat de la plaça de Sant Magí actual. Posteriorment continuaren en direcció a l'església. Els primers edificis foren bastits durant la dècada dels anys 60 del segle XVIII al capdamunt del carrer, mentre que a l'extrem sud, prop de l'església, les cases corresponen a les dècades dels anys 70-80. L'any 1780 es va establir el darrer solar del carrer i, dos anys més tard, finalitzà la construcció de la casa (actual número 8), la qual va contribuir a la consolidació de l'estructura actual del carrer del Mur i també de la plaça i el carrer del Castell. El nom de carrer de Dalt fa referència al fet que està situat a una cota més alta que la resta de carrers del poble.