CAL GENERAL / CASA GENERAL / CAL SOLÉ Copons

Anoia
Carrer de Vilanova, 30, 08289
A la banda de migdia del nucli urbà, formant cantonada entre el c. Vilanova i el ptge. Joan Lluch
424m
08071-11
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Popular
XVIII
Bo
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. Cad.: 6606012CG7160N
Adriana Geladó Prat

Edifici cantoner de planta rectangular, amb pati posterior. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en soterrani, planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer de Vilanova, presenta tres grans portals d'accés rectangulars, dels quals només el central presenta l'emmarcament bastit amb carreus de pedra escairats. Els altres dos han estat reformats, amb els emmarcaments arrebossats. Les obertures del primer pis es corresponen amb tres grans finestrals rectangulars, amb els brancals fets de carreus de pedra i les llindes planes, amb sortida a tres balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro ben treballades. La composició dels buits d'aquesta planta es repeteix al segon pis, tot i que els balcons són de mida inferior i les obertures són d'arc rebaixat amb els emmarcaments arrebossats. Les obertures de les golfes es corresponen amb tres petites finestres rectangulars. La façana està rematada per un ràfec decorat amb motius geomètrics i sostingut amb mènsules de fusta. De la façana de migdia, orientada al passatge de Joan Lluch, destaquen les finestres del primer pis amb els ampits motllurats, i la galeria de les golfes, formada per tres grans obertures rectangulars amb les llindes de fusta. La façana està rematada pel mateix ràfec documentat al parament principal.
La construcció presenta els paraments coberts per un revestiment arrebossat i pintat en una tonalitat groguenca. La cantonada entre les dues façanes està decorada amb carreus escairats.

El ràfec de l'edifici principal, que està decorat amb motius geomètrics (romboïdals) de color teula i blanc, es pot observar en d'altres edificis del mateix carrer.

És força probable que cal General fos l'anomenat "castell nou" que el comanador Copons (germà de Ramon de Copons) va erigir al capdavall de l'actual carrer de Vilanova al segle XV (Muset 2006: 5, 24).
A principis del segle XVII s'assegurava que feia molt de temps que el castell de Copons estava "derruhï(t) y enderroca(t)". De fet, "la pedra vella de dit castell vell" s'havia utilitzat per construir i fortificar la casa privada o "castell nou" d'Antoni de Vilaplana i de Copons, el castlà de l'època que en tenia la propietat (Muset 2006: 5-6). Sabem que en aquesta època, l'edifici comptava amb un baluard de defensa (Muset 2006: 22).
L'apel·latiu de General prové de la creença que durant el període de les guerres carlines hi pernoctava un cap de tropa. Era habitual que quan les tropes es desplaçaven pel territori, pernoctessin a les cases dels pobles per on passaven. En el cas de Copons, el cap de tropa sempre dormia a cal General.
Durant un temps també, l'edifici va ser conegut per cal Solé i era propietat de la família que portava el mateix cognom.

MUÑOZ, Natàlia (2003). "Renoms de Copons: el carrer Vilanova". Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 16.
MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 5-6, 22, 24.