Riera Gavarresa Oristà

Osona
Sector nord, central i sud del terme municipal
Creua el terme municipal de nord a sud-oest

Coordenades:

41.95007
2.0656
422554
4644655
08151-246
Patrimoni natural
Zona d'interès
Bo
La riera Gavarresa, en alguns punts del seu curs, manté un ecosistema força bén conservat, amb espècies autòctones, tot i que la presència d'espècies introduïdes hi és molt important.
Legal
Normes Subsidiàries de Planejament. Oristà. 1993
Fàcil
Social
Pública
Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. ACA. c/ Provença, 204-208, 08036 Barcelona
Jordi Compte i Marta Homs

La riera Gavarresa és un afluent del Llobregat mitjà per l'esquerra. El seu naixement és prop del nucli d'Alpens, a uns 875 metres d'altitud, i creua el Lluçanès de nord a sud, creuant o delimitant els termes municipals de Lluçà, Perafita, Sant Martí d'Albars, Olost, Oristà i Sant Feliu Sasserra, on abandona el Lluçanès a uns 407 metres d'altitud, entrant al Bages pel nord-oest del Moianès. És la riera que té el recorregut més llarg del Lluçanès i la més important en cabal després de la riera de Merlès. Com la resta dels afluents del Llobregat de la zona lluçanenca, és de trajecte llarg, amb desnivells suaus i un cabal relativament considerable amb minves estivals petites.
En el seu pas per Oristà, la riera Gavarresa entra el terme municipal a uns 520 metres d'altitud, prop de la masia de Cabanas, on rep les aigües de la riera Lluçanès on es troba el molí de Cabanas, i en surt a l'oest de Sant Nazari de la Garriga, a uns 407 metres sobre el nivell del mar, just sota el cingle de les Nou Hores.
Es tracta d'una riera humanitzada amb una gran quantitat de rescloses, preses, passeres i ponts. De nord a sud, la riera Gavarresa passa pel molí de la Coromina, el molí de Tornamira, el molí del Bach, el molí del Solà, els molins de la Quintana i el molí del Miquelet, tot i que de la majoria de rescloses i canals només en queden alguns vestigis. La riera és travessada per diverses passeres, com les de Cabanas, del molí de la Coromina o del molí de Tornamira, que estan formades de pedres treballades de forma rectangular col·locades alternativament per a poder facilitar el pas a peu per sobre la riera. A més de les passeres, també es troben diversos ponts al llarg del recorregut de la Gavarresa dins d'Oristà, com el pont de Cabanas o el d'Oristà.
La riera Gavarresa també forma diversos espais d'interès paisatgístic amb cingles excavats a la roca al llarg dels segles. Aquests cingles de gres vermell ressegueixen tot el curs de la riera Gavarresa en terme d'Oristà, des dels cingles de Cabanas, a l'extrem nord fins al de les Nou Hores a l'extrem sud, passant pels cingles que fan de Puigciutat un enclavament estratègic i pels cingles dels Tres Còdols, també anomenats de Rocaguinarda. Al llarg del seu recorregut, la riera forma nombrosos meandres i alguns gorgs, com el del molí de Cabanas o la Gorga, situada prop del molí de Tornamira.
Els principals afluents de la riera Gavarresa en el terme d'Oristà són el riu Bassí, descrit en una fitxa individual, la riera de Sagalés i els torrents d'Olost, de la font Salada i de la font Canaleta. Tots ells tenen un recorregut llarg que travessa el terme municipal de nord-est a sud-oest, formant un paisatge accidentat amb diverses carenes paral·leles ocupades per grans zones boscoses. El torrent d'Olost aflueix a la riera Gavarresa prop de Camp de Devesa, envoltant l'enclavament de Puigciutat, i el de la font Salada hi aflueix al nord-oest del nucli d'Oristà, prop del molí del Bach. El torrent de la font Canaleta, en canvi, és un afluent de la riera de Sagalés, a la que s'ajunta a mig camí entre les masies de Caraüll i Sagalés, fins arribar a la riera Gavarresa, ja fora del terme municipal d'Oristà.

Al llarg dels anys, s'han produït diverses inundacions greus de la riera conegudes com "gavarresades". Aquests augments sobtats del nivell de l'aigua han afectat diverses vegades el municipi d'Oristà, com ho demostra la línia gravada al pont d'Oristà, que marca el nivell on va arribar l'aigua en una "gavarresada" del juliol de 1992.

El topònim de riera Gavarresa es troba documentat des de l'època medieval, al segle X, en un document de 924 on apareix la riera citada com a "Rio Gavaressa".