Pou de glaç de la Quintana Oristà

Osona
Sector sud-oest del terme municipal
A 400 metres per pista forestal de la carretera B-433, punt quilomètric 11'000

Coordenades:

41.92786
2.04977
421215
4642203
08151-170
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Modern
XVIII
Regular
Exteriorment està cobert de vegetació i interiorment s'havia fet servir com a abocador.
Inexistent
Sí, IPIC. 24.110.121
Fàcil
Sense ús
Privada
Ref. cad.: 010A00035
Jordi Compte i Marta Homs

El pou de glaç de la Quintana està situat uns metres a l'oest de la masia que li dóna nom, en un punt enclotat a tocar de la riera Gavarresa.
Es tracta d'una estructura de grans dimensions semiesfèrica, bastida amb murs de maçoneria de pedra carejada per una cara i col·locada en filades circulars. L'estructura, d'uns 8'5 metres d'alçada per uns 8'5 metres de diàmetre, està assentada en un marge, de manera que per la part superior, a l'est, es pot accedir directament a la part alta de la cúpula i des de la part inferior, a l'oest i a tocar de la riera Gavarresa, es pot accedir a la base del pou. Aquesta gran estructura té dues obertures, una a l'extrem superior, emmarcada amb pedra treballada, i l'altre a l'extrem inferior, actualment coberta per la vegetació.

És l'únic pou de glaç que es troba al Lluçanès.
La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya.

Els pous de glaç es feien servir per a conservar el glaç que s'elaborava durant l'hivern per poder utilitzar-lo durant els mesos més calorosos, és a dir des de finals de primavera fins a principis de tardor. El procés començava durant l'hivern, quan s'utilitzava alguna presa del riu o riera en un racó fresc i ombrívol per acumular-hi el glaç. Com que es necessitaven blocs de glaç grans, s'havia d'ampliar el gruix de la capa de glaç de la riera tirant-hi aigua per sobre a les nits. Un cop s'havia aconseguit una capa de glaç prou gruixuda es procedia a tallar-la en grans blocs. Aquests blocs s'anaven col·locant a l'interior del pou, sempre a través de l'obertura de l'extrem superior, amb capes de palla entremig que actuaven com un aïllant natural. Un cop el procés era acabat i començaven a arribar els mesos més calorosos, es començava a vendre i a utilitzar el glaç.
Possiblement va ser construït durant el segle XVIII, en un període de baixes temperatures conegut com la petita edat del gel europeu.

MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.