La Quintana Oristà

Osona
Sector sud-oest del terme municipal
A 250 metres per pista forestal de la carretera B-433, punt quilomètric 11'000

Coordenades:

41.92778
2.05144
421353
4642193
08151-52
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Contemporani
XVIII
Bo
Legal
Normes Subsidiàries de Planejament. Oristà. 1993
Sí, IPA. 23216
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. cad.: 010A00035
Jordi Compte i Marta Homs

Masia situada al sud-oest del nucli urbà d'Oristà, a tocar de la riera Gavarresa. És una masia de dimensions molt grans formada per un volum principal amb diverses estructures adossades a l'est i multitud d'estructures i edificis al voltant donant origen a un conjunt complex. El volum principal, de planta baixa, primer i segon pis, i golfes està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb molt morter, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals.
La façana principal, orientada a l'est, presenta una composició totalment simètrica. A la planta baixa hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra motllurada al centre, amb dues finestres apaïsades emmarcades amb monòlits de pedra motllurada a cada costat. Al primer pis hi ha tres balcons emmarcats amb pedra bisellada i amb arc de descàrrega de lloses a plec de llibre, essent el balcó central el més gran. Al segon pis es repeteix la composició amb tres balcons emmarcats amb pedra bisellada, tot i que en aquest cas els tres són de la mateixa alçada. A les golfes hi ha únicament una finestra emmarcada amb pedra bisellada al centre.
La façana sud presenta, a nivell de planta baixa, dues línies d'obertures, la inferior és de tres obertures apaïsades emmarcades amb monòlits de pedra motllurada i la superior de tres obertures quadrades emmarcades amb monòlits de pedra motllurada. Al primer pis hi ha tres balcons i dues finestres emmarcats amb pedra bisellada, una gran balconada emmarcada amb un arc de mig punt de pedra treballada i, a l'extrem dret, una galeria de dues obertures d'arc de mig punt amb un pilar central bisellat amb motllures al capitell i la base. Al segon pis hi ha a sis balcons emmarcats amb pedra bisellada i dues finestres reformades.
La façana est té adossades multitud d'estructures construïdes majoritàriament amb murs de maçoneria de pedra, alguna és més antiga que el volum principal. En la part visible de la façana del volum principal hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada amb una finestra emmarcada amb pedra motllurada just a sobre a nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha la continuació de la galeria de la façana sud, en aquest cas amb tres obertures d'arc de mig punt, una tapiada, sustentades amb pilars de pedra bisellada amb motllures a capitell i base. Al segon pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, i una finestra, també emmarcada amb pedra bisellada, a les golfes.
La façana nord té adossat a l'esquerra un volum de planta baixa i primer pis. Aquesta part conserva, a nivell de planta baixa, una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i un portal d'arc deprimit convex emmarcat amb pedra motllurada i amb la data de 1780 inscrita junt amb una creu a la llinda. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i una finestra emmarcada amb pedra motllurada, i al lateral, en la façana d'aquest volum encarada a l'est, es conserva una petita finestra amb acabament superior d'arc de mig punt, emmarcada amb un sòl monòlit. Pel que fa a la façana del volum principal, s'hi observa a nivell de planta baixa quatre finestres emmarcades amb monòlits de pedra motllurada, entre els quals sobresurt una estructura de maçoneria de pedra que conserva dos desaigües de pedra, un ràfec motllurat i tres pilars bisellats a l'extrem superior que actualment no sustenten res. Al primer pis hi ha un balcó emmarcat amb pedra bisellada que dóna accés a la terrassa que forma l'estructura adossada, amb una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a cada costat, a més de quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i dues petites obertures circulars. Al segon pis hi ha sis finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals emmarcada amb monòlits, i una petita finestra amb acabament superior d'arc de mig punt emmarcada amb un sòl monòlit, idèntica a la que es conserva en el volum adossat.

Al voltant de la casa hi ha multitud d'estructures i edificis, entre els que es compten dos molins, un pou de glaç i una capella, tots quatre descrits en una fitxa individual, a més d'un pou de pedra i altres estructures de construcció més recent.

La Quintana apareix per primera vegada com a topònim l'any 942, com a Ipsas Quintanas. La masia apareix documentada el 1357 quan tenia adscrit el mas Permanyer de la parròquia de Sant Genís Sadevesa. L'edificació actual és una reconstrucció de 1770 feta pels germans Moretó.

AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A.
BOLÓS, Jordi i HURTADO, Víctor (2001). Atles del comtat d'Osona (798-993). Rafael Dalmau editor.
MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès.
Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006.