Molí d'oli de Sant Nazari de la Garriga Oristà

Osona
Sector sud del terme municipal
A 3900 metres per pista forestal de la carretera C-670, punt quilomètric 6'300

Coordenades:

41.90162
2.05482
421602
4639285
08151-171
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Contemporani
Regular
Es conserven les tres peces monolítiques que formaven el molí, tot i que erosionades per estar a la intempèrie.
Inexistent
Sí, IPIC. 24.14.108
Fàcil
Sense ús
Privada
Ref. cad.: 006A00039
Jordi Compte i Marta Homs

Les restes del molí d'oli de Sant Nazari de la Garriga estan situades a pocs metres de l'església, en un turó on encara es conserven algunes oliveres, a l'extrem sud del terme municipal.
Es tracta d'un molí d'oli del que es conserven tres peces monolítiques, repartides en l'entorn proper de l'església, on queden vestigis de diverses estructures construïdes amb maçoneria de pedra, una de les quals correspondria a la cel·la de l'ermità de Sant Nazari de la Garriga.
La peça que anava a la part inferior, anomenada sotamola o mola sotana i semblant a les de la premsa de vi, està conservada a uns metres de la façana principal de Sant Nazari de la Garriga, en una zona ocupada actualment per arbustos on s'intueixen diversos murs del que haurien estat estructures relacionades amb l'església. Aquesta peça, completament circular, amida uns 135 centímetres de diàmetre, amb un orifici central de 16 centímetres de diàmetre i una paret lateral d'uns 10 centímetres d'alçada que ressegueix tot el perímetre de la peça deixant únicament un punt de sortida.
Les altres dues peces, que són les moles de forma tronco-cònica o trulls que giraven sobre la peça inferior o sotamola, estan conservades just davant de la façana principal de l'església, una integrada en el banca de pedra que ressegueix part de l'església i l'altra al bell mig del petit pati que hi ha davant la façana principal. Aquesta última amida uns 70 centímetres de diàmetre a la part superior (a la inferior és més estret), amb un orifici central de 16 centímetres de diàmetre i una alçada pròxima als 30 centímetres. L'altra mola, de menors dimensions, amida en el seu extrem més ample uns 60 centímetres de diàmetre amb un orifici central de 14 centímetres de diàmetre i una alçada també propera als 30 centímetres.

Antigament el conreu de les oliveres era força comú en el sector més meridional del terme municipal d'Oristà. Prova d'això són alguns topònims com la masia de les Oliveres (en terme de Muntanyola però a tocar d'Oristà) o l'Olivar de la masia de Sagalés. A tocar de l'església de Sant Nazari de la Garriga encara es poden observar alguns exemplars d'olivera.

MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.