Parc Natural de la Muntanya de Montserrat
Collbató

    Baix Llobregat
    Meitat septentrional del terme de Collbató
    Emplaçament
    A la muntanya de Montserrat.
    1153

    Coordenades:

    41.58935
    1.82638
    402180
    4604849
    Número de fitxa
    08069 - 226
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Bo
    El Patronat de la Muntanya de Montserrat en té cura.
    Protecció
    Legal
    Decret 59/1987 (DOGC 827, 10/4/1987)
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Privada
    Diversos propietaris
    Autoria de la fitxa
    Assumpta Muset Pons

    El Parc Natural de la Muntanya de Montserrat té una extensió total de 7.741 ha, de les quals 1.350 són al terme de Collbató. D'aquestes, 959,50 ha estan catalogades com a Reserva i Parc Natural i queden dins del perímetre delimitat pel torrent de la Salut i el camí de Collbató a la Vinya Nova, i les 390,85 ha restants es corresponen amb l'Entorn de Protecció, que arriba fins a l'A-II.
    Està gestionat pel Patronat de la Muntanya de Montserrat, creat per un decret-llei de 1950, i en el qual participa l'Ajuntament del Collbató. Aquesta entitat vetlla per preservar els valors naturals, culturals, arquitectònics i artístics de la muntanya i facilitar-ne el gaudiment públic.

    Coordenades UTM: a la Magdalena Superior

    Montserrat és una muntanya relativament moderna, que es va començar a formar durant el Terciari, ara fa uns 60 milions d'anys. En aquesta època van tenir lloc els moviments alpins, que a Catalunya van fer aparèixer el massís Catalano-balear, que s'estenia per on ara hi ha la conca mediterrània i els Pirineus.
    Als seus peus es formà un gran golf o conca sedimentària, que ocupava bona part de l'interior de Catalunya i s'estenia fins a l'Empordà. Des d'aquestes muntanyes baixaven rius molt potents que transportaven pedres, sorra, argiles, etc., que quedaven dipositades a les vores del mar. Un d'aquests cursos fluvials tenia el seu delta en el lloc on ara hi ha Montserrat. Al mateix temps tenia lloc un fenomen paral·lel de cimentació que va unir els còdols i les sorres, mitjançant un material calcari que actuà com si fos ciment, i va donar lloc als conglomerats montserratins. Els successius moviments orogènics van afectar aquests sediments, que quedaren fracturats per nombroses esquerdes o diàclasis. Al llarg dels darrers 13 milions d'anys, l'aigua ha estat la gran protagonista. Ha erosionat els materials més febles (argiles i margues), ha dissolt el ciment calcari, ha desintegrat els còdols i les sorres i ha llimat les roques fins a donar-los la seva fesomia actual. També s'ha filtrat per les diàclasis fins a obrir interessants cavitats internes, com les del Salnitre.
    El massís acull un important nombre d'espècies vegetals i animals; és un destacat centre religiós i de peregrinació; i ha estat, així mateix, ocupat i explotat per l'home des de la més remota antiguitat.
    Per Decret 24-4-1975, la zona muntanyosa de Montserrat, i en concret la del municipi de Collbató, va ser declarada paisatge pintoresc.

    MUÑOZ I LLORET, Josep M. (1990), Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 436.