Entre els anys 1904 i 1919 els arquitectes Enric Sagnier (1858-1931) i Eduard Mercader aixecaren un viacrucis amb escultures d'Eusebi Arnau (1854-1934) i Joan Pujol, que foren finançades per diverses associacions i aterrades l'any 1936, al començament de la Guerra Civil. Un cop acabat el conflicte, l'abat Escarré convocà diversos artistes per tal que dissenyessin un nou viacrucis i col·laboressin en l'embelliment del monestir. El projecte es va fer en dues etapes. En la primera hi treballaren Francesc Jubenteny i Margarida Sans Jordi, i en la segona Domènec Fita.
El conjunt està integrat, doncs, per dos grups d'obres, d'autors i estils diferents. Les quatre primeres són escultures exemptes i de cos sencer fets amb pedra, que representen, a part de la creu, Jesús, la Verge, la Magdalena, Sant Joan, Josep d'Arimatea i dos soldats. Les resta són metàl·liques i estan formades per sengles plafons que representen, de manera esquemàtica, des de la cinquena fins a la onzena estació, ja que les tres últimes han estat retirades.
El viacrucis és un acte de devoció que consisteix a resseguir els episodis del camí del Calvari que Jesús va fer amb la Creu al coll, des de la casa de Pilat fins al Calvari. Els creients ressegueixen les estacions pregant i amb la voluntat d'identificar-se amb el seu patiment i amb la resurrecció promesa per Déu Pare a tots els qui creuen en Ell.
