Cinquè misteri de Goig
Collbató

    Baix Llobregat
    Camí del Rosari Monumental (muntanya de Montserrat)
    Emplaçament
    Al camí de la Santa Cova, entre el funicular i la Cova
    587

    Coordenades:

    41.59122
    1.84049
    403359
    4605041
    Número de fitxa
    08069 - 148
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Modernisme
    Segle
    XX
    Any
    1905
    Joan Martorell Montells, Josep M. Bernades Mestres i Lluís Muncunill Parellada
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Religiós
    Titularitat
    Privada
    Monestir de Montserrat, (08199)
    Autoria de la fitxa
    Assumpta Muset Pons

    El V Misteri de Goig està inspiart en l'evangeli de Lluc i evoca la visita que Jesús féu al Temple. El conjunt està format per una base de pedra, amb un retaule a la part superior que té una cinta amb una inscripció i flors esculpides al voltant. Al damunt, i al centre de tota la composició, hi ha l'escena principal: un relleu que representa Jesús envoltat pels Doctors de la Llei. Està flanquejada per dos pilars i coronada per un parell de pinacles i altres elements neogòtics.
    El pedestal, la reixa i el coronament foren incorporacions posteriors de l'arquitecte Lluís Montcunill.

    Lluís Muncunill Parellada va reformar-lo.

    Ofrena de Joan Marcet, de Terrassa, i altres persones. Fou col·locat l'any 1905 i beneït el març del 1907. El Rosari Monumental són un total de quinze conjunts escultòrics de caire religiós repartits entre el torrent de Santa Maria i la Santa Cova. Dotze dels quals són al terme de Collbató i inclouen els tres darrers misteris de Goig, els cinc de Dolor i els cinc de Glòria. Van ser construïts entre 1896 i 1916 per iniciativa del canonge de la catedral de Vic, Jaume Collell, que va difondre la seva proposta a través d'una revista religiosa. Foren finançats amb donacions d'entitats, institucions i particulars. Hi van intervenir diversos arquitectes, escultors i artesans, alguns de prestigi, com Gaudí, Puig i Cadafalch o Llimona, que van atorgar un estil propi a cada un d'aquests grups escultòrics.

    MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
    NUET BADIA, Josep i Ramon RIBERA MARINÉ (2010), Monografies. Ruta 5: Collbató-Collbató, Patronat de la Muntanya de Montserrat (Edició en PDF).
    SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 12.