Jaciment de la cova Freda
Collbató
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Cova natural d'habitació, d'enterrament i incineració col·lectiva sense estructures conservades. L'accés es fa per una porta de ferro que està oberta. L'entrada és estreta (1m d'ample per 0,70 m d'alt) i parcialment obstruïda per blocs de pedra. L'interior està dividit en cinc cambres molt irregulars, situades a diferents nivells i unides per corredors i passos estrets. Té una longitud d'uns 50 m, una amplada d'uns 10 m i un alçària d'entre 50 i 70 m. És fosca i humida.
Història
Ocupada per l'home entre el període Neolític Antic Cardial (-5.500 a -4.000) i el Romà Republicà (-218 a -50), fou excavada per Colomines el 1922. Hi va trobar abundants inhumacions humanes i molt material arqueològic (destrals, ganivets, espàtules, punxons, ceràmica llisa i decorada, fauna, etc.), que podria formar part dels aixovars funeraris. Hom creu que va ser utilitzada com a necròpolis d'alguna comunitat neolítica, ja que la humitat i la manca de sol la feien inhabitable. És el jaciment en cova més important del vessant SW de Montserrat, ja que aquí s'hi va trobar un enterrament ibèric sense incinerar, quelcom molt excepcional en aquesta cultura. Les troballes són dipositades als museus de Montserrat i Arqueològic de Catalunya.
Bibliografia
COLOMINES, Joan i Beda ESPONA (1925), "Prehistòria de Montserrat", Analecta Montserratensia, vol. VI, p. 225-352.
FONT SERRA, Empar (1980), "Restes humanes a la cova Freda", Prehistòria i món antic als Països Catalans, vol. II, pp. 71-102.
FONT SERRA, Empar (1984), "Els homes de la cova Freda", Montserrat, Butlletí del Santuari, núm. 10 (1998), p. 32-33.
MAÑÉ I SABAT, A. (1989), Els pobladors prehistòrics de Montserrat i les seves rodalies, Barcelona, Federació Catalana d'Excursionisme, p. 72-73.
SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 14-15.