Segon Misteri de Dolor
Collbató

    Baix Llobregat
    Camí del Rosari Monumental (muntanya de Montserrat)
    Emplaçament
    Al camí de la Santa Cova, entre el funicular i la Cova
    575

    Coordenades:

    41.59081
    1.84108
    403408
    4604994
    Número de fitxa
    08069 - 150
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Modernisme
    Segle
    XIX
    Any
    1898
    Agapit Vallmitjana Barbany
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Religiós
    Titularitat
    Privada
    Monestir de Montserrat, (08199)
    Autoria de la fitxa
    Assumpta Muset Pons

    El II Misteri de Dolor representa la flagel·lació de Crist i està inspirada en l'obra de Marc. És una composició molt realista, formada per una escultura de marbre blanc de Carrara i de bust rodó, que representa Jesús despullat i lligat a una columna. La talla és situada en un altar de pedra, allargassat, en forma de capella i envoltat per una reixa.

    Obra premodernista, molt propera ja a aquesta estil.

    Ofrena d'Emília i Elvira Llagostera, beneïda el 9 de setembre de 1898. El Rosari Monumental són un total de quinze conjunts escultòrics de caire religiós repartits entre el torrent de Santa Maria i la Santa Cova. Dotze dels quals són al terme de Collbató i inclouen els tres darrers misteris de Goig, els cinc de Dolor i els cinc de Glòria. Van ser construïts entre 1896 i 1916 per iniciativa del canonge de la catedral de Vic, Jaume Collell, que va difondre la seva proposta a través d'una revista religiosa. Foren finançats amb donacions d'entitats, institucions i particulars. Hi van intervenir diversos arquitectes, escultors i artesans, alguns de prestigi, com Gaudí, Puig i Cadafalch o Llimona, que van atorgar un estil propi a cada un d'aquests grups escultòrics.

    MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
    NUET BADIA, Josep i Ramon RIBERA MARINÉ (2010), Monografies. Ruta 5: Collbató-Collbató, Patronat de la Muntanya de Montserrat (Edició en PDF).
    p. 28-35.
    SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 14.