Església parroquial de Sant Esteve
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Durant les obres de reconstrucció de l'església l'any 1942, van aparèixer diverses sitges amb terrissa romana, restes de paviment i alguns murs, aquestes estructures són soterrades per l'actual església. L'any 1984, es va procedir en dues intervencions diferents a l'excavació dels exteriors de la nau central i es van localitzar dos murs d'"opus incertum". Aquestes estructures anaven acompanyades de fragments de "tegula", "dollium", terra sigillata gàllica, hispànica, campaniana A, ceràmica comuna romana i fragments de paviments hidràulics. Les troballes s'associen a la "villa Semproniana" citada pels vaos Apolinars. Aquest jaciment està relacionat amb el de l'antiga presó, el de can Jaume, el del Sindicat Agrícola, el de la rectoria i el de can Piera. La seva morfologia indica clarament l'existència d'un jaciment construït cap el canvi d'Era i que va arribar fins el segle III dC (INVENTARI, 1997). L'any 1942, quan es va reconstruir. Salvador Llobet va practicar excavacions. Va identificar la planta de l'església romànica i restes romanes com paviments. Parets, abundants fragments ceràmics de "tegulae", "dollia" i àmfora. També es van localitzar 23 sitges excavades a l'argila . Els anys 1980 s'hi van fer diverses excavacions al seu solar i van aparèixer materials romans (ESTRADA, 1993). Sota el subsòl de l'actual església de Sant Esteve ha estat documentat, en diversos moments, restes arqueològiques d'èpoques diferents. Durant les obres de reconstrucció de l'església, l'any 1942, el doctor Salvador Llobet hi va documentar l'existència de 23 sitges amb terrissa, restes de paviments i alguns murs. En el sector nord de l'edifici s'hi va identificar la planta de l'església romànica i el pis de diverses cases del segle XV. L'any 1982 i 1984 els membres de l'Àrea d'Arqueologia varen portar a terme dues intervencions arqueològiques a l'interior de l'església. De la primera en consta la recuperació de ceràmica comuna romana, vidre, petxines i ceràmica vidrada moderna (ESTRADA, 1993:105). De la segona, segons el mateix autor (1993: 111), "Han recollit, sobretot, ceràmica de diferents èpoques, principalment romana i moderna" (VILA, 2001).
A.A.M.G. (s.d.) referència dels restes en les següents localitzacions 19. Església, p/; 20. Església p/ (església) I; 21. Església p/ (església) II; 22. Església p/ (església) III; 23. Església p/ (església) IV; 24. Església p/ (església) V que tal vegada puguin pertànyer a aquest mateix jaciment. Fotografia de Lluís Vila i Bonamusa. Proposta de protecció al nou PEPHA Zona Arqueològica
Història
Documentat per Salvador Llobet i Josep Estrada i excavat l'any 1942 (INVENTARI, 1997). En motiu de les obres de reforma que s'havien d'efectuar a l'interior de l'església, els membres de l'Àrea d'Arqueologia varen portar a terme dues excavacions d'urgència a l'interior de l'església (anys 1982 i 1984 respectivament), dirigides per J.Pardo i Anna Pàmies. Els resultats d'aquestes actuacions es desconeixen ja que resten inèdits. Excavació dirigida per M. Sunyol l'any 1991, a la base del campanar. (VILA, 2001). El lloc formava un petit turó que el feia adequat per a l'assentament antic, la qual cosa ha portat a pensar diversos autors que es tractava de la Villa Semproniana citada als Vasos Apol·linars (ESTRADA, 1993; PARDO, 1993; VILA, 2001).
Bibliografia
A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.
ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955a) Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores, Granollers.
ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.
ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.
INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.
LLOBET, Salvador (1951) Granollers, estudio geográfico e histórico, Granollers, Ed. Alpina.
PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): "El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió" Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.
VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.
