Església parroquial de Sant Esteve Granollers

Vallès Oriental
Plaça de l'Església, 08400-GRANOLLERS
Dins el casc antic emmurallat d'àmbit medieval

Coordenades:

41.60795
2.28639
440539
4606495
08096-9
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Romànic
Gòtic
Modern
Contemporani
XII, XV
Bo
El mes de juliol de 1936 l'església va ser incendiada i, posteriorment, desmuntada. L'any 1941 es començà a edificar l'església actual que està orientada en sentit Nord-Sud, al contrari d'abans (DANTÍ, 1997)
Legal
PEPHA
Fàcil
Religiós
Privada
Arquebisbat de Barcelona C/ Bisbe, 5, 08002-BARCELONA
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

La primera notícia documental que es coneix de l'existència d'una església dedicada a Santa Esteve a Granollers es troba en un document del cartulari de Ripoll del 25 de juny de 972, però no es té constància de que quedi cap resta d'aquesta primitiva construcció. L'església ja es citada com a parròquia l'any 1001, en una escriptura d'empenyorament d'un alou situat a les parròquies de Sant Esteve de Granularios i Sant Julià de Palaciolo. Se sap que el 1065, l'església tenia dedicat a Sant Joan, segons consta en un testament. Aquest primitiu edifici fou substituït per un altre entre els segles XI i XII dels quals es van trobar restes durant les excavacions fetes entre 1940 i 1942, quan s'inicià la construcció de l'església actual. A finals del segle XII, hi ha constància de llegats per a l'obra del temple. Se sap que era una església d'una sola nau d'uns 13 metres de llarg per 5'50 metres d'ample amb absis semicircular orientat a Llevant i la porta d'entrada a Ponent. Aquest temple es trobava en mal estat de conservació al segle XIV, la qual cosa motivà, juntament amb l'augment de població, la construcció d'una nova església entre mitjan segle XV i inicis del segle XVI (amb posterioritat al 1511) (DANTÍ, 1997). El temple gòtic fou ampliat per la part Nord els segles XVII i XVIII, amb diferents capelles i sagristies. La primera fou la capella del Roser, de principis del segle XVII. Al costat d'aquesta capella hi havia la capella de la ang, la qual, probablement, havia estat una sagristia en altres temps. El 1744 es parla de les obres que s'estan fent per a la capella de la Verge dels Dolors i es parla d'una capella fonda o del Santíssim Sagrament. Existien, així mateix, diversos altars, el 1660 eren els següents: el Major, dedicat a Sant Esteve, al costat de l'Evangeli els de Santa Maria (l'antiga), Sant Miquel, Sant Pere, Sant Salvador, Santa Magdalena, el Roser, Santa Creu i el Crist Crucificat. Al costat de l'Epístola, els de Sant Joan, Sant Bartomeu, Sant Antoni, el Sant Esperit, Sant Sebastià i Sant Eloi i Sant Jaume. De tota manera, el nombre d'altars va variant amb el temps (DANTÍ, 1997). A façana de Ponent de l'antiga església encara es veuen, avui dia, les restes de la paret, un fragment del portal i l'arrencada de l'arquivolta toral de la porta de mig punt corresponent al temple romànic. Així mateix al Museu de Granollers es conserven els dos capitells sobre els quals descansaven les arquivoltes (DANTÍ, 1997). L'església gòtica era una típica església gòtica catalana d'una nau. Mesurava 35 metres de llarg i 11 metres d'amplada. Amb teulada a dues vessants. Els contraforts laterals marcaven els espais per a les capelles laterals, les quals eren més baixes que la nau central, la qual tenia, en el nivell superior, finestres per a il·luminar la nau. A la façana sud hi havia un portal gòtic de brancals i arquivoltes amb llinda i timpà apuntat. A sobre hi havia un guardapols rematat amb una creu i decorat per òculs i florons. A les arquivoltes hi havia petits capitells amb decoració vegetal i mascarons. El paviment interior de l'església estava format per cairons de color groguenc. A l'interior del temple el presbiteri estava una mica alçat de la resta del temple i els elements arquitectònics estaven pintats. El cor estava sobre un arc carpanell rebaixat als peus de la nau i tenia una barana amb òculs calats (DANTÍ, 1997). El campanar és un típic exemple clàssic dels campanar gòtics catalans. Es tracta d'una torre de 34 metres d'altura en tres cossos. L'inferior, de 10 metres d'altura, és de planta quadrada i està separat per una motllura del cos central, el qual presenta una planta octogonal a la part nord, mentre que la resta segueix sent quadrada. Mesura uns 9 metres més, amb uns talussos adossats al mur que fan la transició a la planta asimètrica del darrer cos, on hi ha les campanes. Les finestres són coronelles amb arc apuntat i traceria.

(Continuació descripció) La construcció està rematada per una barana de pedra amb quadrífols entrellaçats i, a sota, hi ha les gàrgoles (DANTÍ, 1997). Al campanar queden sis gàrgoles gòtiques in situ. Una té figura d'àliga, una altra de moltó, , una tercera consisteix en un griu, dues més representen un lleó ajagut i la darrera representa un home, descalç, amb túnica, un bastó i una gorra al cap (DANTÍ, 1997). Fotografia 2 de Lluís Vila i Bonamusa. Al Museu de Granollers es conserven mènsules i capitells procedents de l'església gòtica. Dins les dependències parroquials es troba el seu escàs arxiu que fou majoritàriament destruït la tardor de l'any 1936, en enderrocar-se a pic i pala l'església gòtica de Sant Esteve. Tot i que algú l'havia emparedat per intentar salvar-lo, a l'enderrocament va restar al descobert i va ser cremat. Encara que es conserven alguns llibres aïllats, va desaparèixer així, la informació demogràfica dels registres parroquials de bateigs, matrimonis i defuncions, des del 1570 fins al 1936 (TINTÓ, 1994). Destaca un quadern de visites pastorals de 1689. S'han conservat quatre llibres més de diverses èpoques a l'Arxiu Històric Municipal de Granollers (DANTI, 1997) (GARRIGA, 1982) (TINTÓ, 1994).

El campanar es l'únic vestigi de l'església gòtica del s. XV edificada sobre la pre-romànica i la romànica dels segles XI i XII. L'actual va ser refeta a la postguerra i consagrada el 25 d'agost de 1946, construïda al mateix lloc que la gòtica però variant la orientació, que ara és de Nord a Sud. La primitiva església era romànica, (encara que amb precedents anteriors) la qual estava orientada d'Est a Oest. Dels elements interiors que hi havia a l'església cal destacar: l'altar del Roser, d'estil renaixement - barroc, datat el 1635; l'altar de Santa Llúcia, barroc xurrigeresc, l'altar barroc de Sant Josep, la creu processional de 1555, etc.. Tot lo qual va ser destruït l'any 1936. El retaule dels Vergós, però, es va salvar a l'haver estat retirat des del 1879. També es van salvar la pica baptismal, un tros de la trona d'estil gòtic provençal i els capitells de la portalada romànica. El segle XVI es va daurar la creu parroquial d'argent construïda per Gracià Ferris, a Barcelona el 1561, la custòdia i es varen adquirir diversos vestiments litúrgics, així com mobiliari, una campana i un orgue nou . A la ciutat de Granollers, hi radica el Deganat del Vallès, i l'arxiprest que és un dels tres arxiprestos foranis de l'arxidiòcesi barcelonina que tenen capitular, ostenta el títol de degà del Vallès. La demarcació arxiprestal és formada per 35 parròquies i 2 tinències, mentre que a Granollers les parròquies són tres: l'Arxiprestat de Sant Esteve, la de Nostra Senyora de Fàtima i la de Sant Julià de Palou, que es reparteixen eclesiàsticament el territori granollerí, juntament amb un petit sector, el Lledoner, que pertany a la parròquia de Santa Eulàlia de Corró de Vall (BAULIES, 1965). La parròquia de Sant Esteve antigament era dividida en barris, dotats d'una petita capella emplaçada als portals de la vila, com les de Sant Roc, Santa Esperança, Sant Cristòfol i Santa Anna, la desapareguda de Santa Elisabet i a l'eixampla del segle XVI, la dels sants metges, fora muralla. Actualment, a part el significat històric i les commemoracions anuals dels sants titulars, les capelles no representen cap aportació pràctica a les funcions pastorals de la parròquia. L'hospital - asil de Granollers va ser construït gràcies a les aportacions d'alguns granollerins i a les rendes de la venda del retaule dels Vergós a l'Ajuntament de Barcelona. Les escenes del retaule es van reproduir als vitralls i als plafons del presbiteri de la nova església (BAULIES, 1965).

BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372. PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers. DANTÍ RIU, Jaume (comissari) (1997) Entra a l'església gòtica de Granollers, Granollers, Museu de Granollers.