Plaça de l'Església

Granollers

Jaciment arqueològic al centre de Granollers amb diferents fases que documenten l’evolució de la ciutat, des del seu origen com a vil·la romana (en aquest indret s’hi ubicava un pati porticat que corresponia a la pars rustica), passant per una necròpolis alt medieval associada a l’església, la sagrera i la continuació del nucli de Granollers en les èpoques posteriors. En la intervenció arqueològica que s’hi va realitzar els anys 2002 i 2003 es van documentar nou fases cronològiques, que tot seguit detallem.

Fase 1 (fase edilícia romana). Correspon a la construcció de la vil·la romana de Granollers, al segle I dC.  Van aparèixer restes d'un pòrtic que feia d'aglutinant d'una sèrie d'estances que s'obrien al seu voltant. Tenint en compte que hi havia un altre pòrtic situat més al nord, es va interpretar que el pòrtic de la plaça de l’Església era el que vertebrava la pars rustica de la vil·la, mentre que el pòrtic nord corresponia al peristil de la pars urbana de la mateixa vil·la. Això concorda amb la troballa de dos dipòsits per a l’elaboració del vi ("laci vinarii") en aquesta zona del pati porticat rústic.

Fase 2 (sitges dels segles III – VI). Es van documentar un total d’onze sitges. Es divideixen en dos grups; un conjunt al sud format per quatre sitges molt properes entre elles, i un conjunt al nord, amb una alineació d'est a oest. Aquestes, tot i estar escapçades, semblaven ser de mida petita i mitjana, amb el fons pla i de secció cilíndrica o lleugerament troncocònica.

Fase 3 (amortització del pòrtic sud i fase constructiva romana dels segles IV–V). Al segle IV es va fer un gran retall entre els dipòsits de vi, on apareix un edifici obrat amb la tècnica de l’opus caementicium. Només en resta la fonamentació i no se'n coneix la funció.

Fase 4 (necròpolis medieval, segles IX–XI). En aquesta època alt medieval s’hi va establir una extensa necròpolis que, amb tota probabilitat, estava vinculada a l’església parroquial, concretament a l’església preromànica de la qual no se’n té constància arqueològica. S’hi van poder registrar un total de 103 tombes. Les tombes no presentaven aixovar de cap tipus, fet que dificulta la seva datació, però se sap que són posteriors a l'edifici en opus caementicium, ja que la distribució de les sepultures en respecta l'estructura. La tipologia de les tombes és de fosses simples, antropomorfes i cistes de còdols. Les fosses simples es basen en retalls de forma fusiforme o ovalada que segurament tenien algun tipus de coberta. Les fosses antropomorfes són les característiques amb forma humana. Totes les tombes es troben en sentit est-oest, el cos en decúbit supí i amb els braços creuats sobre la pelvis o l'abdomen o a banda i banda del cos. Vàries de les tombes presenten ossos en posició secundària.

Fase 5 (sagrera medieval dels segles XI–XIV). La Sagrera és l’espai d'immunitat fixat en trenta passes al voltant de l'església, vigent a partir del segle XI. La sagrera de Granollers fou un primer nucli de la vila medieval, junt amb la zona de mercat. Com a tal, la sagrera va estar vigent entre els segles XI i XIV. Progressivament es va anar ampliant, i va acabar ultrapassant el límit de trenta passes. A l’espai de la sagrera s’hi van documentar també 47 sitges (sagrers).

Fase 6 (segles XIII–XIV). En aquest moment es va trencar l’orientació urbanística derivada de la fase romana. La vila medieval es va reorganitzar amb un urbanisme que s’aglutinava al voltant del nucli de l’església i, més a llevant, entorn del mercat (plaça Porxada), amb altres petites places. Al segle XIII la vila estava encerclada per una muralla, que es va ampliar al segle XIV.

Fase 7 (construcció de la muralla el 1366 i urbanisme gòtic). L'any 1366 es començà a construir la segona muralla (del segle XIV), fet que comportà canvis urbanístics. La muralla està encaixada en un retall natural en forma de L amb una banqueta de 1'70m. Contemporani a aquest pany hi ha una bestorre a l'extrem nord del pany, del segle XIV. És de planta quadrangular, oberta per l'est amb carreus perfectament escairats als angles. Es documenta també el fossat corresponent a aquesta fase, en forma de U, amortitzat durant els segles XV i XVI. El fossat tenia una amplada de set metres. L'urbanisme dels segles XIV i XV es caracteritza per un creixement de la ciutat en direcció est, ultrapassant la tradicional zona d'ocupació romana i alt medieval al turó de Sant Esteve. La muralla és un element vertebrador de l'urbanisme en aquest moment, i es construïren cases amb espais porticats als baixos, sobretot al voltant de les places. Es construeix també una nova església gòtica. A més, s'han documentat pous que captaven l’aigua freàtica i que serien d’ús públic, situats al mig de la plaça.

Fase 8 (fase constructiva dels segles XVI-XVII). Des de mitjans segle XVI Granollers protagonitza un gran creixement demogràfic que queda palès en l'urbanisme, amb un augment de la superfície construïda, inclòs els ravals fora muralles. S'efectuaren també reparacions en alguns punts de la muralla. La trama urbana es presenta amb una sèrie de cases probablement d'una sola crugia, entre mitgeres, disposades de manera perpendicular al corredor que envoltava interiorment la muralla, amb la façana disposada a l'est. Es van documentar tres retalls farcits amb materials d'època moderna.

Fase 9 (segle XIX). En aquest últim moment es documenta la fossilització de la sagrera. S'enderroquen torres, portals i alguns panys de muralla, es reorganitzà l'urbanisme sense tenir la fortificació com a element vertebrador. Les noves estructures bastides en aquesta època van suposar l'enderrocament de la muralla en alguns casos i, en altres, el seu aprofitament per integrar-hi edificis (fitxa CCAA 14660).