Can Piera Granollers

Vallès Oriental
Cantonada plaça de Guillamet - Plaça de Església, 08400-GRANOLLERS
Al centre urbà de Granollers

Coordenades:

41.60757
2.28644
440543
4606453
08096-279
Patrimoni immoble
Jaciment arqueològic
Antic
Romà
Regular
Des de l'any 1984 el subsòl no ha sofert alteracions (INVENTARI, 1997).
Inexistent
PEPHA nou, Zona Arqueològica
IPAC-CA
Fàcil
Social
Pública
Ajuntament de Granollers, Plaça de la Porxada, 6, 08400-GRANOLLERS
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

El jaciment es localitza al turó de Sant Esteve de Granollers, el lloc on s'ha localitzat la màxima concentració d'estructures arquitectòniques i urbanístiques d'època romana a Granollers. Es realitzà una intervenció motivada per unes obres al soterrani de l'edifici de can Piera, de propietat municipal, que consistiren en l'obertura d'un sondeig estratigràfic per verificar la continuïtat dels nivells d'ocupació d'època romana. La cala, de 2 x 1,5 metres, va proporcionar quatre nivells estratigràfics: el primer del segle XVIII; el segon i el tercer, medievals i el darrer datable entre finals del segle I dC i mitjans del segle III dC. Aquest nivell romà es va definir per la presència "terra sigillata" africana, ceràmica comuna africana, àmfores de vi i d'oli, també africanes i fragments dispersos de ceràmica de vernís roig pompeià, terra sigillata itàlica i gàl·lica. També va aparèixer material constructiu ("tegulae", "imbrices" i marbre motllurat), fragments de morter i de "dollium". Es va interpretar com el nivell d'abandó d'una vil·la romana, segons els responsables de la intervenció (INVENTARI, 1997). Va aparèixer una bona estratigrafia amb materials des del segle I dC fins el IV dC. Per sota d'aquest estrat materials tardo-republicans i "terra sigillata" gàllica alto-imperial (ESTRADA, 1993). En motiu de les obres d'acondicionament que calia portar a terme al soterrani de can Piera, els membres de l'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers van efectuar-hi un sondeig amb l'objectiu de comprovar la continuïtat dels nivells romans documentats a l'entorn. En el procés d'excavació es va poder documentar l'existència de diversos nivells d'ocupació. Els més recents es dataven al segle XVIII i els més antics a l'època romana. D'aquest període s'observà dos estrats corresponents a fases d'ocupació diferenciada. A la primera destacava la presència de terra sigil·lada hispànica, africana (produccions A i B), ceràmica comuna africana i àmfores de la mateixa procedència. Segons M. Tenas (1999:5) "Entre les peces més representatives, cal remarcar una copa de terra sigil·lada africana A1, forma Hayes 3c, datada al segle II ne i una llàntia de disc decorada amb quatre palmes verticals i una estampeta - CIUN(IUS) DRAC - identificable amb la forma Dressel 20 - Deneauve VII A i datable entre la segona meitat del segle I ne i la primera meitat del segle II ne. La cronologia proporcionada per aquest conjunt es situa entre la segona meitat del segle I i el segle III n.e. R. Járrega en destaca la presència de ceràmiques comunes del tipus Late Cooking Ware i també identificà l'existència d'un fragment d'àmfora baix-imperial del tipus Keay XVI. COLL i ROIG, (1998: 7) també en destaquen el conjunt de ceràmiques comunes corresponents al període tardo-romà. Es tracta de ceràmiques de cuina, amb cuita oxidada-reductora i elaborades a mà. S'hi observa dues formes principals: el gibrell i la cassola-olla. L'estudi d'aquests materials va permetre, als autors abans esmentats, proposar la perduració del poblament fins la segona meitat del segle V i principis del segle VI. A la segona fase d'ocupació va documentar-se ceràmiques de cronologia més antiga, entre la segona meitat del segle I ane i la segona meitat del segle I ne. Destaquen la terra sigil·lada itàlica i sud-gàl·lica, la ceràmica de roig intern pompeià i algun fragment de campaniana. Durant l'excavació va documentar-se nombroses restes de material constructiu romà, com ara tegulae i imbrex, morter, fragments de pintura i de motllures de marbre. Possible vil·la (VILA, 2001).

Els materials arqueològics formen part de la col·lecció del Fons del Museu de Granollers. Manca la memòria d'excavació (VILA, 2001). Fotografia de Lluís Vila i Bonamusa. Proposta de protecció al nou PEPHA Zona Arqueològica

Existeixen notícies històriques. Segons l'informe de la intervenció hi ha notícies de que ja a mitjans de segle existien notícies de l'existència d'un paviment romà en aquest punt (INVENTARI, 1997). Excavació arqueològica dirigida per Anna Pàmies i Jordi Pardo, efectuada entre els dies 24 i 30 de setembre de 1984 (VILA, 2001).

A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.; COLL, Joan M.; ROIG, Jordi (1998): " L'antiguitat tardana al Vallès Oriental: algunes consideracions. Lauro, Revista del Museu de Granollers, 14.; ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.; INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.; JÁRREGA DOMÍNGUEZ, R. (1995): " Aproximació a l'estudi de l'antiguitat tardana al Vallès Oriental" Limes, núm. 4-5, Cerdanyola del Vallès.; PÀMIES, A.; PARDO ,J. (1985):Excavació a can Piera, Granollers; Informe d'excavació entregat al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, nº E-775.; PARDO, Jordi (1986) "La romanització del Vallès", Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 41-46 Granollers: Servei Municipal de Cultura.; PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993): "El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió" Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.; TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers. (inèdit); VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.