Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Jaciment que es coneix de manera no gaire precisa a partir dels treballs arqueològics que hi va realitzar Josep Estrada a la dècada de 1950. Presenta materials i estructures de diferents èpoques, sobretot romana i medieval. Les primeres formen part de la vil·la romana de Granollers i corresponen a la seva pars urbana. Es troben prop d’on s’hi ha localitzat el peristil de la vil·la, tot i que els elements apareguts en aquesta excavació es troben barrejats i és difícil distingir-ne les fases. D’època medieval es va identificar un tram de muralla. Les restes aparegueren a una profunditat de dos metres. S’hi van documentar les següents estructures:
Restes de murs d’època romana recoberts d’estuc blanc i habitacions pavimentades, presumiblement, amb un opus signinum (descrit per Estrada com un opus testaceum). Una bona part d’aquest paviment va ser extret i dipositat al Museu de Granollers.
Una zona d’emmagatzematge, amb mitja dotzena de sitges.
Unes instal·lacions hidràuliques que consistien en un conducte d’aigua amb teula plana i una amplada de 0,50 m, que va ser tallat per la muralla medieval. Aquest conducte creuava transversalment el solar de l’antiga rectoria. Dins del seu farciment, s’hi van trobar restes de dolis i abundants fragments de teula.
Una sepultura d’inhumació amb coberta d’un fust de columna reaprofitat. Segons la descripció d’Estrada, l’individu estava dins d’una mena de nínxol.
Restes de la muralla baix medieval localitzades a la planta baixa de l’edifici de la rectoria. Part d’aquest tram de les muralles era visible des de l’exterior, en un lateral de l’escala d’accés al porxo superior. En aquest tram de la muralla, que és un dels que presenta una alçada conservada més considerable, es van localitzar dues espitlleres corresponents a la línia inferior de tir.
Entre els materials recuperats hi havia abundant ceràmica romana. Destaca una base de columna romana d’estil toscà de pedra calcària. Presenta moltes similituds amb un altre fragment aparegut al pati de la viuda Trullàs i amb la base trobada l’any 1987 al carrer de Santa Apol·lònia (Atles d’arqueologia urbana de Granollers, annexos).
L’any 1958 o 1959, aprofitant l’enderroc de l’antiga rectoria del segle XV, que va afectar tot l’edifici a excepció d’un mur de la façana reformada al segle XVIII, l’arqueòleg Josep Estrada va fer un control de les terres que l’empresa constructora extreia del solar. En un informe de la Comissaria d’Excavacions Arqueològiques Estrada indica que no va poder excavar les estructures i que la seva intervenció es va limitar a controlar el contingut de les terres que s’extreien.
Història
El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (pars rustica) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (pars fructuaria). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La pars rustica s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la altimperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.
A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tard-romana.
Bibliografia
AUTORS DIVERSOS (2004). Atles d’arqueologia urbana de Granollers. Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Cat. 8b.
AUTORS DIVERSOS (2022). In illo tempore. Granollers en època romana. Museu de Granollers, Granollers.
ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993). Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.
VILA BONAMUSA, Lluís (2001). Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.
