Solar de Càritas
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Jaciment arqueològic que inclou restes de diferents èpoques. La més antiga és romana i correspon a edificacions de la vil·la romana de Granollers, concretament de la pars rustica d’aquesta vil·la, que es trobava precisament en aquest indret, al sud de la rectoria. Les dependències de la pars rustica s’estenien entorn d’un pati porticat, del qual se n’han trobat evidències en aquest jaciment i també al de la plaça de l’Església. En aquest indret s’hi documenten també enterraments alt medievals i restes constructives de la vila medieval (incloent-li la muralla) i posteriors.
Prèviament en aquest indret hi havia l’edifici de Càritas, a un costat de la plaça de l’Església. L’excavació arqueològica que s’hi va fer l’any 2002, i que es va acabar estenent a tot el solar, va posar al descobert diferents estructures. Les més antigues són d'època romana alt-imperial (s. II dC), i corresponen a murs, sistemes de clavegueram i dipòsits hidràulics que possiblement formaven part d’un mateix edifici de dimensions força grans.
Cal ressaltar que a l’extrem nord van aparèixer un seguit de basaments quadrangulars, tots construïts amb opus caementicium, lligat amb morter de calç de color rosat. Aquesta estructura formaria part de l’anomenat pati porticat sud. Per tant, en època alt imperial en aquest sector hi havia les dependències rústiques de la vil·la. D’època baix imperial van aparèixer uns pocs murs. D’època romana són també un bon nombre de sitges que van sorgir (més de 40).
De l'alta edat mitjana (segles IX-XII) es van documentar un seguit d’enterraments de tres models: tombes amb encaix i fosa d'enterrament, tomba amb encaix i fosa (reaprofitada com a murs i clavegueres) i tomba sense encaix, amb fosa simple i cista.
Corresponent a la baixa edat mitjana es va documentar part de l'entramat urbanístic dels segles XIV-XV, edificat o modificat a partir de l'emmurallament de la ciutat. Es va posar al descobert la muralla, conservada parcialment als límits sud i oest del solar, tot tocant amb els jaciment del CAP i dels Lledoners.
D'època moderna es van documentar dos forns construïts amb totxos. D'èpoques posteriors es van localitzar dos edificis. Un datat entre els segles XVIII i mitjans segle XIX. Posteriorment s’hi van construir les Escoles Cristianes (segona meitat del segle XIX), que foren enderrocades durant la Guerra Civil, a causa del bombardeig de 1938. A la dècada de 1950 es va construir l’edifici de Càritas. Una part del solar fou utilitzada com a jardí, i a la resta s’aprofitaren murs anteriors existents.
Amb motiu de la segona fase de re-urbanització del sector de la Plaça de l’Església, l’any 2002, es va realitzar una excavació arqueològica al solar de Càritas, prèvia a la construcció d’un nou edifici amb aparcament subterrani. El treball va estar dirigit per Marc Jiménez.
Història
El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (pars rustica) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (pars fructuaria).
La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La pars rustica s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la alt imperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.
A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tard-romana.
Bibliografia
Amb motiu de la segona fase de re-urbanització del sector de la plaça de l’Església, l’any 2002, es va realitzar una excavació arqueològica al solar de Càritas, prèvia a la construcció d’un nou edifici amb aparcament subterrani. El treball va estar dirigit per Marc Jiménez.
