Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt d’una dotzena de tombes que formen part de l’àrea de necròpolis romana de l’antic convent de les Josefines i entorn, també coneguda com a necròpolis Oest. Es tracta del sector que abastaria la meitat nord d’aquesta necròpolis. Aquesta necròpolis ocuparia, de manera aproximada, l’àrea situada entre els carrers Verge de Núria, Pompeu Fabra, Roger de Flor, Sant Josep i Plaça de l'Ajuntament. El jaciment de les Josefines correspon a la meitat nord de la necròpolis, mentre que l’àrea sud correspon al jaciment de can Trullàs. Pel mig hi passava un camí romà, en direcció a ponent, que es va poder documentar en el jaciment de can Trullàs.
El jaciment ha proporcionat una dotzena de tombes, que han estat datades des del segle I dC en endavant, fins al final del període romà. Corresponen a diverses tipologies: sepultures de fossa simple, amb coberta de teula romana (“tegulae”) a doble vessant, amb coberta plana de teula i altres tipus no determinats. En una de les tombes s’hi va recuperar un ungüentari de vidre, una terrissa negra i un gratador de sílex. L’ungüentari s’ha classificat com a pertanyent a la forma Isings 26, datat entre els segles I i II dC.
Les darreres tombes que es van documentar (números 12 i 13 de la relació de Josep Estrada) estaven ubicades al començament de l'actual carrer de Pompeu Fabra, en el convent de les Josefines. La majoria de les tombes foren destruïdes en el transcurs de les obres.
Les primeres notícies d’aquesta necròpolis són dels estudiosos Josep Estrada i Emili Ramon, que van poder documentar, de manera parcial i en circumstàncies poc favorables, diverses tombes romanes durant el transcurs de vàries obres fetes entre 1974 i 1977. Les primeres set tombes foren desenterrades els dies 2 i 3 de gener de 1974. La sepultura número 8, el 21 de març de 1975. El 14 d’abril de 1977 foren destruïdes dues tombes.
El convent de les Caputxines és una construcció de l’any 1922.
Altres denominacions: Necròpolis del Convent de les Josefines i entorns (CCAA 10284).
Història
El nucli de Granollers va sorgir en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que probablement en època romana es coneixia com a Semproniana.
Ocuparia la zona on actualment hi ha la Plaça de l’Església i el seu entorn. Als afores, a redós del camí cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia una àrea d’enterrament (necròpolis nord) i una altra entorn del Convent de les Josefines (necròpolis oest), mentre que al sud, entorn del camí que anava cap a Barcelona (actual carrer de Barcelona) hi havia una àrea de producció de ceràmica, ja que s’hi han trobat diversos forns d’època romana.
Bibliografia
A. A. M. G. (s.d.). Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.
AUTORS DIVERSOS (2004). Atles d'arqueologia urbana de Catalunya. Volum 1. Granollers. Primera. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.
ESTRADA I GARRIGA, Josep (1990). Apunts per a una història de l'arqueologia granollerina, Granollers: inèdit.
INVENTARI (1997). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.
TENAS, Montserrat (1992). L'aplicació de mètodes d'excavació prehistòrica a un jaciment clàssic. La necrópoli romana de can Trullàs, Bellaterra, Treball inèdit presentat a la U.A.B.
TENAS BUSQUETS, M. (1999). "El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries", a IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers (inèdit).
VILA BONAMUSA, Lluís (2001). Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.
