Edifici del convent de les monges Josefines, representatiu d’un modernisme discret i mesurat, amb una composició simètrica i equilibrada que l’acosta ja al classicisme noucentista.
Es tracta d’una edificació amb mitgera a ponent i façana a un pati situat a llevant, al qual s’hi accedeix per una porta reixada. Consta de planta soterrani, baixa i dues plantes pis. La coberta és plana, acabada amb barana. La façana principal, que dona al carrer de Sant Josep, és plana i amb una composició simètrica a partir d’un eix central que queda emfasitzat per diversos elements decoratius de llenguatge modernista, per les formes lleugerament sinuoses i trencades, sobretot al voltant del portal i en les dobles finestres del seu damunt. Aquestes presenten emmarcaments motllurats graonats, mentre que el portal es ressalta també amb motllures i amb una marquesina d’arc escarser. Al damunt té un medalló de ceràmica esmaltada policroma amb l’escut de Catalunya. Les finestres són de proporcions verticals, més reduïdes en alçada les de les plantes pis. Les de la planta baixa destaquen per uns remats sinuosos coronats amb petites llindes corbes. La verticalitat de les obertures queda compensada per la cornisa i les cinc fines impostes que emmarquen les dues plantes pis.
La façana de llevant, amb unes obertures irregulars i simples, destaca per la presència d’un petit campanar d’espadanya que presideix l’edifici per aquesta banda.
