Hospital de Granollers / Hospital Nou

Granollers

El primer hospital de Granollers es fundà al segle XIV i estava ubicat fora muralles, al camí Ral de Vic (actual carrer del Corró). Al segle XIX l'edifici del Convent dels Caputxins es trobava abandonat i era propietat de l’estat, fruit de la desamortització de Mendizábal. L'Ajuntament de Granollers en va demanar la concessió i va rebre el convent i el seu hort amb la condició d'instal·lar-hi un hospital en el termini de sis mesos l'octubre de 1842. L'abril de 1844 l'Ajuntament en va prendre possessió. L’Hospital de Granollers s’hi va estar fins l’any 1923, quan es va inaugurar el nou. El febrer de 1855 l'Ajuntament va signar un contracte amb l’objectiu que tres germanes carmelites de la caritat es fessin càrrec de l'Hospital de Granollers. Encara avui l'Hospital acull un grup de monges Vedrunes.

L’edifici modernista actual va néixer fruit de la iniciativa solidària i voluntària dels ciutadans de Granollers que, amb petites aportacions, van col·laborar en la seva construcció. El 1913 es constituí la "Junta de Reforma de Granollers i Construcción del Nuevo Hospital - Asilo", impulsada per Francesc Ribas i Serra. El 1914 es posà la primera pedra del nou edifici en els terrenys actuals, al costat de la carretera de Cardedeu i a tocar del terme de les Franqueses del Vallès. Una part dels fons per bastir l’edifici provenien de la venda del retaule de Sant Esteve (obra dels Vergós del segle XV) i del de Sant Sebastià i Sant Eloi a la Junta de Museus de Barcelona per 150.000 pessetes. El nou hospital es va inaugurar el 25 de juliol de 1923. L’arquitecte fou Josep Maria Miró i Guivernau, i es pot inscriure en la seva etapa tardo-modernista. Es tracta del primer edifici de caràcter públic important que realitzà i el més destacat de la seva etapa modernista.

L'any 1934, després de l'aprovació pel Parlament de Catalunya de la llei que havia d'organitzar els serveis sanitaris, hi hagué un intent per transformar l’hospital en comarcal. La proposta va ser ben acollida, però el projecte no va arribar mai a terme. El 31 de maig de 1938 en un dels bombardejos que va patir la ciutat en va quedar afectat el pavelló de Sant Jaume.

A la dècada de 1950 l'Hospital es va veure beneficiat pel sorgiment a Granollers de la Mútua de Nostra Senyora del Carme, que li aportà pacients i, per tant, recursos. Es va establir així una bona col·laboració entre la Mútua i el Patronat de l’Hospital. Entre d’altres coses, va fer possible l’adquisició d’un modern equip radio-quirúrgic a finals dels anys seixanta.

Al llarg dels anys els tres primers pavellons s’han anat envoltant d’altres edificis. El 1933 el president Macià posà la primera pedra d'un pavelló d'infecciosos que s'inaugurarà el 1954 com a asil i que avui acull els serveis de recerca, biblioteca i ensenyament. L'any 1971 s'inaugurava un nou pavelló de tres plantes, que s'ampliaria en alçada amb quatre plantes més l'any 1978. En el mateix recinte, l'any 1984 va entrar en funcionament el Centre Geriàtric Adolfo Montañá, que substituïa l'antic asil. El 1988 s'inaugurà un nou pavelló amb els serveis de Diagnòstic per la Imatge, Urgències i Documentació Clínica. L'any 1995 el centre va renovar i ampliar un cop més. El 20 de novembre de 2009 es va inaugurar el nou edifici de Consultes Externes, la darrera ampliació de l'Hospital que s'estén entre l'edifici històric i el geriàtric.