Foneria Trullàs / Can Trullàs

Granollers

Jaciment d’època romana on s’hi ha identificat part d’una necròpolis (que forma part de l’anomenada Necròpolis Oest) i una àrea rústica de la vil·la romana de Granollers. En època medieval i moderna el lloc era una zona de conreu per on hi passava un camí empedrat. Més endavant, en aquest solar s’hi va construir la foneria Trullàs, i més antigament hi havia hagut la casa de can Passaserres. Actualment hi ha una plaça pública i un gran bloc de pisos. Seguint l’Atles d’Arqueologia Urbana de Granollers, l’evolució del jaciment per èpoques seria el següent.

Època romana. S’hi va establir una necròpolis que es trobava a l’oest de la vil·la romana de Granollers. L’anomenada zona A del jaciment correspon a aquest conjunt funerari, utilitzat des del segon quart del segle II dC fins a mitjan del segle III dC. Sembla que l’eix vertebrador seria una possible via romana que en marcaria el límit nord-occidental. Tanmateix, aquesta via no s’ha pogut identificar. Sí que va aparèixer un camí empedrat, però d’època medieval. Cal dir que al nord d’aquest jaciment (a l’altra banda del carrer de Sant Josep) també hi ha tombes de la necròpolis, però en aquest cas són menys conegudes i de datació més incerta.

La necròpolis de can Trullàs és la millor coneguda de Granollers. Hi coexistien dos tipus de ritus funeraris, un d’inhumació i un altre d’incineració associat a enterraments d’animals. Una interpretació proposada per la responsable de l’excavació, Montserrat Tenas, sosté que en realitat hi havia dos sectors diferenciats: una necròpolis d’inhumació que ocupava uns 350 m 2 i un sector ocupat per una sèrie de fosses d’ofrenes que estaven relacionades amb els enterraments, de les quals es van extreure gerres amb restes òssies fragmentàries d’animals (Tenas 1991-92). Els enterraments es localitzen en cinc agrupacions diferents. En total es van documentar 21 tombes i les restes òssies d’almenys 24 individus, incloent-hi infants. Es tracta sempre de tombes senzilles i humils, fetes amb tegula i fossa simple, possiblement dels servents de la vil·la.

Segons Tenas, la necròpolis tenia un espai reservat per a un tipus molt particular d’inhumacions de nadons i ofrenes de diversos tipus. Concretament, es parla d’una hipotètica fossa d’ofrenes que indicaria alguna mena de ritual amb gerres que contenien restes d’aliments i, a part, ofrenes d’animals sencers; concretament, diversos cavalls que es trobaven en una fossa. Aquesta interpretació, ha estat qüestionada en alguns aspectes, ja que no es coneixen exemples similars i que siguin equiparables al cas de Granollers, on el que trobem és una necròpolis romana de tombes humils. Una explicació alternativa seria que els cavalls es van enterrar a la fossa per evitar malalties contagioses. Aquesta interpretació no nega l’existència de rituals funeraris específics i de gran interès en la necròpolis de can Trullàs. Per exemple, la troballa de gerres ceràmiques amb restes òssies d’animals podria indicar clarament la pràctica d’àpats funeraris relacionats amb la porca praesentanea, o potser amb la cena nouemdialis i, fins i tot, amb els Parentalia, tal com indica la mateixa Montserrat Tenas. Altres restes òssies, en canvi, semblen correspondre més aviat a un abocador. Així mateix, també s’han identificat inequívocament restes que indiquen rituals de libacions.

També d’època romana és el conjunt format per un forn i una plataforma de combustió més un dipòsit hidràulic de planta rectangular. Tenas ho interpreta com a part integrant del conjunt funerari, on s’hi haurien fet rituals mortuoris específics. Segons això, el forn seria l’ustrinum i el dipòsit rectangular el “lauatio”. Aquesta hipòtesi també planteja alguns problemes. Alguns autors consideren que els forns i la cisterna de la zona A de Can Trullàs estarien associats a un camp de sitges que es troba proper; és a dir, que s’integrarien a la pars rustica de la vil·la com a àrea d’emmagatzematge.

Aquestes sitges es troben a l’anomenada zona B del jaciment, la més propera a l’actual edifici del Sindicat Agrícola, una àrea on també s’hi va trobar un forn senzill, probablement per coure pa.

Finalment, en l’anomenada zona C es va documentar una àrea amb tres forns més, localitzats prop del camí empedrat, un dels quals era un forn de calç.

Ja corresponent a època medieval, a la zona C s’hi va documentar una via o camí empedrat, pavimentat amb còdols. Aquesta via connectaria Sabadell i el centre antic de Granollers. S’hauria construït al segle XIV i hauria estat en funcionament fins a començaments del segle XX. Entre els segles XVI i XVIII, però, el camí va ser totalment cobert i posteriorment es va recuperar i aprofitar de nou. Era conegut com el camí de la Riera. Tal com hem dit, s’ha suposat que sota aquest camí medieval hi havia una via romana, de la qual, però, no se n’ha pogut identificar cap testimoni. Molt a prop del camí es van trobar els fonaments de la casa de Can Passaserres.