Foneria Trullàs / Can Trullàs Granollers

Vallès Oriental
Carrer de Sant Josep, Sant Jaume, Anníbal i Princesa, 08400-GRANOLLERS
Nucli antic de Granollers

Coordenades:

41.60727
2.28453
440383
4606421
08096-296
Patrimoni immoble
Jaciment arqueològic
Antic
Romà
Medieval
Dolent
Destruït en part. En data 11.12.1990 la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya autoritzà l'edificació d'aquest solar amb la condició de traslladar i muntar la "lavatio" romana al futur espai públic annex a l'edifici (INVENTARI, 1997).
Inexistent
PEPHA nou, Zona Arqueològica
IPAC-CA
Sense accés
Residencial
Privada
Diversos
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

L'any 1945 va aparèixer un tomba sobre "tegulae". Uns anys abans n'havia aparegut una altra. També aparegueren dues gerres que es van portar al Museu Nacional d'Arqueologia de Catalunya. L'any 1953 van sortir fins a 11 urnes, amb fragments de "tegulae" com a tapadora i contenint cendres a llur interior. També va aparèixer un punxó d'os, dos fragments de marbre i ceràmica amb vernís vermell feble; a més de l'esquelet d'una vaca, en un nivell inferior. En un altre intervenció poc després trobaren urnes trencades, un petit forn, i una moneda de bronze (ESTRADA, 1993). Josep Estrada excavà unes tombes d'incineració romanes i localitzà tres urnes de ceràmica comuna romana. No hi ha notícies de que es trobés cap altre tipus d'estructura. Les urnes es van trobar senceres. Estrada datà les tombes com d'època republicana. El jaciment es situa en el límit entre la zona habitada i els afores del nucli romà de Granollers.. Durant les diferents campanyes d'excavació efectuades al jaciment, aquest ha proporcionat un seguit d'evidències arqueològiques que representen les activitats dutes a terme dins (emmagatzemament) i a fora (funeràries i productives) del nucli habitat a finals del segle II i inicis del segle III dC. L'àrea funerària s'ubicava a la zona central del solar. Tenia una superfície de 660 metres quadrats. S'hi distingiren dos grans àmbits. El primer estava dedicat a l'enterrament de persones d'una edat mínima de cinc anys. Es van constatar 19 tombes que presentaven les pautes funeràries característiques de les classes humils (aixovars pobres -peces ceràmiques, òbols, fauna- i sepultures senzilles -de "tegulae" i fossa simple-). El segon àmbit, una fossa de 165 metres quadrats, contenia les restes de quatre esquelets perinatals associats a ofrenes funeràries diverses (gerres de ceràmica comuna protegides amb teules i associades a restes antracològiques i faunístiques, atuells -àmfores, plats de "terra sigillata"- i ofrenes faunístiques). Aquesta fossa es relacionava amb un dipòsit hidràulic i unes estructures de combustió conservades de forma molt residual, que podrien relacionar-se amb rituals funeraris. S'excavà de forma força exhaustiva, ja que es tractava d'un solar destinat a habitatges. L'àrea d'emmagatzematge s'ubicava a l'extrem nord-oriental del solar, molt a prop dels jaciments romans del Sindicat Agrícola i can Jaume. Estava constituïda per un seguit de sitges reomplertes amb material de rebuig (principalment restes alimentàries i atuells domèstics) i un possible forn de pa. No va ser excavada de forma exhaustiva a causa de l'alteració provocada per les instal·lacions (en molts casos subterrànies) de la foneria. Està destinada a plaça pública i podria proporcionar alguna troballa de caràcter puntual, principalment, en el tram que enllaça amb la necròpolis. La zona que llindava amb el carrer de Sant Josep, destinada a passeig públic i centre comercial, va proporcionar tres forns de material constructiu ubicats al costat d'un possible camí romà que aprofitava un llit de graves naturals i estava delimitat amb grans còdols. Aquest camí presentava un traçat paral·lel a una via baixmedieval identificada amb el camí que, des d'època romana, unia Llinars amb Sabadell. Caldria supervisar-ne l'aixecament per tal de confirmar l'existència de dues rases romanes que podrien indicar una cronologia més antiga. La zona més meridional del solar, actualment emprada com a pàrquing, no va proporcionar restes arqueològiques, ja que havia estat rebaixada amb anterioritat a la intervenció (INVENTARI, 1997). Apareixen restes a tres zones A. Conjunt funerari format per 20 tombes d'inhumació dels segles II i III dC i una gran fossa d'ofrenes amb aliments i diversos animals. També hi ha un dipòsit per a contenir líquids, amb tres graons d'accés i una petita cubeta de decantació. B. Conjunt d'onze sitges emprades per a abocar deixalles. C. Tram de 17 metres de via medieval empedrada amb palets de riera delimitada per murs de 50 cm d'ample.

(Continuació descripció) En un estrat inferior, apareixen les restes d'un camí d'època romana. Hi ha tres forns per a l'elaboració de material constructiu (ESTRADA, 1993). A.A.M.G. (s.d.) referència restes en les següents localitzacions 70. Sant Josep, c/ 1-7 CAN TRULLÀS I; 71. Sant Josep, c/ 1-7 CAN TRULLÀS II; 72. Sant Josep, c/ 1-7 CAN TRULLÀS III; 73. Sant Josep, c/ 1-7 CAN TRULLÀS IV; 74. Sant Josep, c/ 1-7 CAN TRULLÀS V; 75. Sant Josep, c/ 6-8, que tal vegada puguin pertanyer a aquest mateix jaciment. Fotografia de Lluís Vila i Bonamusa. Proposta de protecció al nou PEPHA Zona Arqueològica

Jaciment documentat per J. Estrada (INVENTARI, 1997). El creixement de la indústria tèxtil portà a l'aparició de la metal·lúrgica, com una de les activitats complementàries de l'altra, destinada primàriament a la construcció de telers i llurs accessoris. Entre 1870 i 1880 s'iniciaven els primers tallers metàl·lurgics i el 1913 fou bastida la indústria més important per a la fabricació de telers, maquinària tèxtils auxiliar, foneria i altres treballs del metall, i posteriorment, sorgiren altres tallers d'aquesta classe (BAULIES, 1965). La producció metal·lúrgica s'inicià a Granollers amb l'establiment de l'empresa Trullàs, el 1880, que es dedicà a la foneria aplicada a la fabricació de maquinària tèxtil. Al principi del segle XX aquesta empresa subministrava maquinària tèxtil a un bon nombre d'empreses de tot Catalunya. L'edifici va ser construït el 1912 i va quedar sense activitat des de la dècada de 1970. El 1990 es va aprovar un pla especial per al seu enderroc i construcció de nous habitatges (HOMS, 1995; MAYNOU, 2001).

A. A. M. G. (s.d.) Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.: ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955b) "Necrópolis romanas en Granollers", Estudios: Revista de la F.E.M., Núm. 2, Barcelona.; ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.; ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona), Barcelona, Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.; INVENTARI (1997) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.; LLOBET, Salvador (1951) Granollers, estudio geográfico e histórico, Granollers, Ed. Alpina.; MUSEU DE GRANOLLERS (1991) Tombes i ofrenes. Les troballes arqueològiques de can Trullàs, Granollers, Ajuntament de Granollers.; TENAS, Montserrat (1992) L'aplicació de mètodes d'excavació prehistòrica a un jaciment clàssic. La necrópoli romana de can Trullàs, Bellaterra, Treball inèdit presentat a la U.A.B.; TENAS, Montserrat (1993) "El conjunt funerari de can Trullàs (Granollers, Vallès Oriental)", Tribuna d'Arqueologia 1991-1992, pp. 65-78, Barcelona, Generalitat de Catalunya.; TENAS BUSQUETS, M. (1999): El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries. IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers.; VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu.