Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Carrer situat al nord-oest del nucli urbà, des de la banda de tramuntana de la plaça Nova i fins a la intersecció amb el carrer d'Àngel Guimerà. Es tracta d'un carrer de traçat rectilini, amb una longitud d'uns 160 metres i una amplada pràcticament constant d'entre 4 i 4,75 metres. La via és de rasant plana (exceptuant el tram inicial que intersecciona amb el Passatge Parés) i amb un únic encreuament amb el carrer del Sants Màrtirs, que el comunica amb el carrer de l'Hospital pel costat de ponent. Les edificacions mantenen la tipologia originària dels segles XVII i XVIII (tot i que amb reformes i remuntes posteriors), sobretot pel que fa al primer tram del carrer, entre la plaça Nova i el carrer dels Sants Màrtirs. El segon tram, a partir d'aquest carrer, es troba més desfigurat per les noves edificacions. La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatge, amb la típica parcel·lació de creixement itinerant d'entre 5 i 8 metres de façana (tot i alguns doblets) i una profunditat edificada d'entre 10 i 18 metres. Les parcel·les continuen a la part posterior en forma d'horts, jardins i coberts suplementaris (a la banda de llevant, aquestes parcel·les són més grans i estan delimitades pel carrer de la Tramuntana). La majoria d'edificis estan coberts amb teulades de dos vessants i distribuïts en planta baixa i dos pisos. Molts d'ells tenen una porta d'accés als pisos superiors i un portal per a carruatges, actualment reconvertit en l'accés al garatge. També presenten obertures emmarcades en pedra i diverses llindes datades i decorades (sobretot durant el segle XVIII), així com algunes reformes i transformacions d'obertures realitzades durant el segle XX. Un dels elements més característics d'aquestes construccions són les galeries obertes als nivells superiors (formades per obertures rectangulars, arcs de mig punt i arcs rebaixats). Pel que fa als materials i les tècniques constructives són de caire tradicional, amb parets de tàpia i pedra, ràfecs inclinats, acabats arrebossats, etc. D'entre totes les edificacions destaca la casa del Mallol, que dóna nom al carrer i que segurament sigui l'exemple més interessant de l'arquitectura produïda a Sant Hipòlit al segle XVIII. També destaquen algunes capelletes amb imatges religioses al seu interior i situades als primers pisos de les cases.
Altres noms relacionats amb la via: carrer de la Carretera de Sant Boi, carrer de l'URSS.
Història
Es tracta d'un dels traçats històrics de la vila de Sant Hipòlit de Voltregà. Constitueix un exemple de creixement lineal, començat a urbanitzar i edificar en els segles XVII i XVIII. Tot i això, i tenint en compte que la casa del Mallol ja apareix referenciada en un document del segle XV, és probable que tant aquesta casa com algunes de les que conformen el carrer, ja existissin en aquest període. Aquest carrer està disposat al llarg d'un antic camí històric, l'antic camí ral que des del santuari de la Gleva creuava tot el terme municipal en direcció nord. En aquest sentit, cal especificar que la part central del carrer està bastida amb peces de formigó planes, probablement com a indicatiu del traçat del camí ral. Alhora, aquestes peces es prolonguen fins als accessos principals de les cases més antigues. En aquest sentit, cal especificar que l'any 2010, el barri del Mallol va ser seleccionat per part de la Generalitat de Catalunya, com a projecte mereixedor d'un Pla de Barris, amb la intenció d'executar una rehabilitació integral de la zona: urbanització dels carrers del barri (carrer del Mallol, de l'Hospital, de Sant Martí, etc.), així com de l'espai lliure al voltant de l'edifici del Mallol i la creació d'una àrea d'aparcament, entre d'altres millores.
Si ens fixem en les dates que hi ha gravades a les llindes dels edificis que conformen la via, podem situar la seva construcció i reforma a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit. En primer lloc, el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII). De fet, algunes cases de la via havien estat propietat d'algun paraire. En segon lloc, i relacionat amb el moment de reforma, els estralls ocasionats per la Guerra de Successió. La vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes felipistes l'any 1714. És força probable que aquest fet provoqués que bona part de les llindes documentades a la via estiguin datades en posterioritat a aquesta data.
En temps de la República, el carrer va dir-se en algun paper oficial carrer de l'URSS.
A finals de l'any 2019 finalitzà la reforma i rehabilitació de la casa del Mallol, la qual transformà el primer tram del carrer. L'actual placeta ubicada davant de la casa i el seu entorn s'acabaren de rehabilitar a principis del 2020.
Bibliografia
ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 43, 76.
Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere, Sant Hipòlit, Masies de Voltregà, Roda de Ter i Masies de Roda 1984. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Urbanisme, 1985, p. 36.
SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 51, 55, 99.
SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). "Catàleg de béns a protegir". Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.CA.
