Si ens fixem en la data que hi ha gravada a la llinda de la balconera del primer pis, podem situar la reforma de l'edifici a l'entorn d'un dels moments clau de la història de Sant Hipòlit: la guerra de Successió (la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada l'any 1714 per les tropes borbòniques). Tot i això, no es pot descartar que l'edifici fos construït amb anterioritat, coincidint amb l'etapa d'esplendor viscuda durant l'etapa pre-industrial, la qual està personificada a Sant Hipòlit en el poderós gremi de paraires (segles XVI-XVII). De totes maneres, la data documentada a la llinda és conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192).
Per contra, la data gravada al plafó de la primera planta fa referència a una de les reformes més modernes, dutes a terme a la construcció.
