Casa Rafael Gil
Sant Hipòlit de Voltregà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici entre mitgeres de planta rectangular, rehabilitat en els darrers anys i amb pati posterior. Presenta una coberta de teula de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. Totes les obertures són rectangulars i estan originàriament emmarcades en pedra, exceptuant la petita finestra de les golfes que presenta una llinda de fusta i l'emmarcament arrebossat amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. D'aquest mateix nivell destaquen, a banda i banda del parament, dos caps de biga de fusta disposats a mode de mènsules. A la planta baixa hi ha el portal d'accés, on s'intueixen els brancals bastits amb carreus de pedra amagats sota l'actual revestiment arrebossat. Al pis, en canvi, hi ha dues finestres bessones separades amb un pilar de pedra central. Tenen els brancals bastits amb carreus de pedra, els ampits de ceràmica vidrada de color verd i les llindes planes monolítiques. La de la banda de tramuntana està gravada amb l'any 1793 i una creu del temple central damunt del calvari. La construcció està bastida amb parets de tàpia combinades amb pedra i presenta el parament principal arrebossat, amb un sòcol inferior arrebossat més bastament.
Fins fa pocs anys, l'edifici es trobava pràcticament enderrocat i només es mantenia la façana i l'estructura interior. Es va rehabilitar tant la coberta com diverses parts de la façana.
Història
Si ens fixem en la data que hi ha gravada a la llinda de la finestra del primer pis, podem situar la reforma de l'edifici a l'entorn d'un dels moments clau de la història de Sant Hipòlit: la guerra de Successió (la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada l'any 1714 per les tropes borbòniques). Tot i això, no es pot descartar que l'edifici fos construït amb anterioritat, coincidint amb l'etapa d'esplendor viscuda durant l'etapa pre-industrial, la qual està personificada a Sant Hipòlit en el poderós gremi de paraires (segles XVI-XVII). De totes maneres, la data documentada a la llinda és conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192).
Bibliografia
ALBAREDA, J.; FIGUEROLA, J.; MOLIST, M.; OLLICH, I. (1984). Història d'Osona. Vic: Eumo Editorial, p. 110-111.
SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 192.
SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). "Catàleg de béns a protegir". Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 01.14.EA.
