Santuari de la Mare de Déu dels Tossals

Capolat

Conjunt format per les restes de diferents edificacions, les quals s'adapten a les limitacions del terreny ocupant tres terrasses. La terrassa central és ocupada per la nau de l'església, la qual presenta una planta rectangular orientada d’est a oest. A la terrassa meridional s’hi localitza la rectoria. Aquesta consta de dos nivells de planta i ambdós tenen un accés directe a l'exterior. Adossats al mur meridional s'identifiquen les restes del pastador, el forn de pa i es conserva una pica (aigüera) formada per un bloc prismàtic de pedra buidat de planta rectangular en la seva part superior. La terrassa septentrional és ocupada per la casa-hostatgeria. A partir de fotografies antigues se sap que aquesta, a més de la planta baixa, constava d'una planta pis i golfes construïdes sobre l'església i la porta d'entrada estava situada a la banda oest. Actualment en l'enderroc d'aquesta zona hi ha una llinda de pedra amb una inscripció i una data parcial: 1 ( ) JH (S ) ( ) 7. 

Pel què fa característiques constructives del conjunt, a la nau de l’església es conserven restes de murs cantoneres medievals formats per petits carreus rectangulars de pedra sorrenca. Tant a l’església com a la rectoria es conserven murs del segle XVI-XVII construïts amb pedres sorrenques i conglomerat desbastades. En l’obra del segle XVIII s’observa un paredat irregular format per grans blocs de conglomerat desbastats. El mur del porxo (s. XIX) també és de paredat però de material divers i mida menor.

L’església presenta diferents obertures amb llinda de fusta i en alguns casos, com és la porta antiga situada al mur sud, amb muntants de pedra tosca tallada. La porta principal es troba a l'oest i era de llinda plana monolítica sobre muntants també d’una sola peça cadascun, tot de pedra sorrenca amb els angles interiors motllurats; l’intradós, d’arc rebaixat format per peces de pedra tosca i amb doella molt poc esbiaixada. A la rectoria, la porta principal, situada en el mur nord, està formada per arc de mig punt de dovelles de pedra tosca.

Pel què fa el sostre, queden restes de l'arrencament de la coberta de volta de pedra tosca –enguixada i decorada amb motllures de guix-, que cobria la nau de l’església a partir de la reforma de l’època barroca. A la zona de la rectoria i de la casa també s’observen bigues de diferents tipologies (carejades, quadrejades, amb motllura als angles), gran quantitat de restes de revoltó de guix encofrat, i diferents tipus de peces que havien constituït part d’alguns paviments (cairons, maó rectangular i rajola hidràulica).  La sagristia nova era coberta amb volta de rajola de pla. A partir de les fotografies antigues se sap que les cobertes eren de teula àrab. El conjunt principal de l’edifici era cobert amb teulada a dos vessants i carener orientat d’est a oest. La rectoria tenia teulada d’un sol vessant adossat a l’església amb el pendent cap el sud.