Cal Guineu Vell
Capolat

    Berguedà
    Cal Guineu Vell està situada al marge dret del riu Terrers, a la Vall de Lord. Està situat en el terme de l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, zona a l’extrem nord-occidental de l'actual municipi de Capolat.
    Emplaçament
    Al costat de la Carretera. Al km 17 de la BV4241

    Coordenades:

    42.107585066688
    1.7244802238673
    394542
    4662509
    Número de fitxa
    08045 - 8
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVIII-XIX
    Estat de conservació
    Dolent
    En ruines i cobert de vegetació
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08044A001000120000SR
    Autoria de la fitxa
    Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà

    Cal Guineu Vell actualment es troba en runes. Era una casa de planta rectangular amb la façana principal orientada al sud-oest. Per la banda est estava adossada a un marge. Només es conserva el sòcol de les parets de càrrega. És possible que només tingués una planta. En els murs hi predomina la pedra calcària amb conglomerat de mida i forma diversa unida amb fang. L'estructura consta de dues parts: una primera construcció a l'est i a l'oest un annex o ampliació posterior. El gruix dels murs de l'edifici principal és de 60 cm, en canvi, el dels de l'ampliació del segle XIX no es pot concretar, a causa de la runa acumulada. Els murs tenen entre un i dos metres d'alçada.

    Es poden identificar els accessos a l'edifici principal i a l'ampliació. Els seus muntants estan fets amb blocs de pedra calcària carejades a cop de maceta.

    La coberta probablement era de teula àrab, ja que pels voltants se'n poden trobar restes.

    De la història de Cal Guineu Vell no se'n tenen moltes dades. L'única menció documental del mas es troba en el "Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra. n.º 63" (ACBR) elaborat l'any 1856. 

    Pel que fa a l'anàlisi de l'edifici també es poden veure diferents etapes constructives. La part més antiga de l'estructura és  d'un moment a cavall entre els segles XVIII i XIX. És en aquest moment que s'edifica el cos principal, que es troba a la part est de l'estructura i que està adossat a un marge. Al segle XIX s'hi fa una ampliació, adossant una estructura a la banda oest. La funció d'aquesta estructura possiblement era d'estable, ja que disposa d'una porta d'accés des de l'exterior deslligada de l'edifici principal.

    SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit