La Ribera
Capolat
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El mas de La Ribera és un edifici de planta irregular a causa de diferents reformes. Consta de planta baixa, pis i golfes. Té coberta a dos vessants amb el carener de nord a sud. Adossats a la façana sud i en direcció d'est a oest, es troben un gran femer, la pallissa els estables i les corts. Els murs exteriors estan arrebossats amb ciment pòrtland, per la qual cosa resulta difícil identificar la tipologia constructiva. Els murs més antics tenen un gruix de 70 cm i estan fets amb carreus desbastats de poca alçada i allargats. Els del segle XVII també tenen un gruix de 70 cm, amb carreus desbastats de diverses mides i pedres irregulars. L'ampliació del segle XX mostra murs de 60 cm de gruix de paredat de pedres de diferent mida i forma. Les obertures exteriors han estat molt modificades. A l'antiga façana de ponent es conserva la porta del segle XVII. És una porta adovellada d'arc de mig punt lleugerament rebaixat i amb un conjunt de nou dovelles i la clau de 60 cm, sobre uns brancals constituïts per quatre carreus. En el mur sud es conserven unes finestres espitllerades tapiades, també del segle XVII. En el primer pis també es conserva una finestra de l'antiga sala, però que ara dóna a l'escala. Té llinda plana de pedra calcària sobre muntants del mateix material amb la cara interna bisellada i un ornament piramidal a la base.
A la planta baixa del mur de llevant es conserva un forn de maó massís del segle XIX. La boca està formada per un arc de mig punt. La cambra consta d'una base feta amb cairons i la cúpula mostra a la part inferior una filera de maó massís col·locat dret i de costat i a la resta de costats plans i de costat.
Història
Els registres de la Cúria ducal ens indiquen que la Ribera es trobava dins el terme de Terrers. Apareix citada en documents de l'any 1494 i 1758/1789 (SAB, 2004).
En les estructures del mas es poden veure diferents moments constructius. El més antic és del segle XV-XVI i només se'n conserva el mur nord i una petita part dels de l'est i oest. Recolzant-se en aquestes estructures, al segle XVII, es fa una casa que correspon amb la meitat est de l'estructura actual. A l'angle sud-oest hi ha l'antiga porta d'accés a la casa. En el mur est hi ha la boca del forn de pa, així, probablement, a l'angle nord-est de la casa hi havia el pastador i la meitat sud es va reconvertir en estable. Al segle XIX probablement es construeixen el forn de pa actual, la pallissa i els estables. Finalment, durant el segle XX es va ampliar la casa amb una estructura de tres cossos paral·lels i disposats en perpendicular a la façana principal.
Aquesta casa durant el segle XIX i part del XX va tenir la utilitat afegida d'hostal de camí ral.
Bibliografia
SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit
