Carretera N-340 - Carretera reial Carles III Vallirana

Baix Llobregat
Terme municipal de Vallirana
Disposada a la banda de tramuntana del terme municipal
249m

Coordenades:

41.37766
1.91236
409051
4581253
08295-818
Patrimoni immoble
Obra civil
Modern
Contemporani
Popular
XVIII-XXI
1761
Bo
Inexistent
Fàcil
Altres
Pública
Administració General de l'Estat (AGE)
Adriana Geladó Prat

Principal via de comunicació de Vallirana, que travessa el terme municipal en sentit oest-est per la banda de tramuntana. Es tracta d'un vial pavimentat de traçat sinuós amb trams rectilinis, disposat entre els quilòmetres 1229 i 1237, des del coll de la Creu d'Ordal fins al terme municipal de Cervelló. Presenta una bona amplada, amb diversos trams desdoblats a la part de ponent, i està disposat en pendent, amb un desnivell d'uns 350 metres entre l'Ordal i Cervelló. El vial travessa diverses zones emblemàtiques del terme com el Lledoner (que inclou el famós viaducte o pont del Lledoner) o les Casetes Julià i Montané. Al seu pas pel nucli urbà, segueix el mateix traçat que l'actual carrer Major de la població. Dins del seu recorregut hi ha diversos ponts que salven els grans desnivells geogràfics del terme, com per exemple el pont dels Tres Arcs, i intervencions de darrera construcció com la coneguda variant de Vallirana, a la banda de llevant del terme.

Pel que sembla, l'origen d'aquest vial es podria remuntar a l'època medieval (està documentat el pas de Sant Francesc d'Assís per la vila l'any 1211, fent estada al Mas Vell del Lledoner). De fet, el castell de Cervelló controlava aquest traçat i la quadra de Vallirana, que en depenia. Durant el segle XVI (1599), la documentació parla d'un camí per anar de Barcelona a Vilafranca. Posteriorment, la primera xarxa de carreteres radials d'Espanya ja incloïa l'actual N-340 l'any 1761, tot i que aquesta via no era radial com la resta, que sortien de Madrid. La via comunica Cadis amb Barcelona per la costa mediterrània. El primer tram construït fou el de Barcelona a Vilafranca, fet per enginyers militars. Una ordre del 10 de juny de l'any 1761, feta per Carles III, la va donar a conèixer com a "Carretera de Catalunya". La principal infraestructura del vial, el pont del Lledoner, es va construïr entre els anys 1771 i 1803. El tram que afectaria el carrer Major actual de Vallirana, entre Cervelló i can Julià, fou bastit l'any 1772. El traçat ha patit diverses destruccions i reformes al llarg del temps, destacant-ne la voladura dels ponts durant la guerra Civil. En l'actualitat, la via està essent desdoblada a l'alçada del nucli urbà, per desviar el trànsit rodat del centre. Es tracta de la famosa variant de Vallirana, profusament reclamada des dels anys 80 del segle XX.

AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 51-52. GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel. La accidentada historia del Puente del Lladoner. [S.I.: s.n., 198?]. OLLÉ, Francesc (2014). Episodis de guerra, entorn de pau. La Vallirana dels anys trenta. Vallirana: Nèctar editorial. ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 12. SAURET I CATASUS, Jaume; GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel (1989). Vallirana. Dades històriques (904-1900). Homes, fets i gents. Vallirana: Amics de Vallirana.