Pont del Lledoner - Viaducte del Lledoner - Pont Gran
Vallirana
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Pont aïllat de grans dimensions que salva el gran desnivell existent a la zona. Està format per dos registres d'arcs superposats, amb la part superior reformada. El nivell inferior consta d'un total de sis arcs de mig punt bastits amb maons disposats a sardinell, mentre que al nivell superior hi ha un total de 13 arcs rebaixats que estan bastits amb formigó i reforçats amb pilastres semicirculars també de formigó. Destaca el fet que els arcs del pis superior estan comunicats entre sí mitjançant obertures d'arc rebaixat que permeten transitar-hi. El tauler consisteix en el propi ferm de la carretera i està delimitat amb baranes de ferro. L'estructura té una longitud de 192 metres i una alçada màxima de 32 metres, i està bastida en pedra de la zona disposada regularment i lligada amb morter. També s'observen algunes filades de carreuons que decoren els desnivells de la construcció.
Història
El dia 10 de juny de l'any 1761, per ordre del rei Carles III, es disposa la construcció de l'actual carretera N-340, que en aquell temps es va donar a conèixer com a "Carretera de Catalunya". La primera fase de construcció del pont, dissenyat per enginyers militars, va durar del 1771 fins a 1773. Un cop reposada l'estructura, les obres es van reprendre l'any 1775, tot i que uns danys estructurals a causa d'unes fortes pluges van fer que es tornessin a aturar novament. Finalment, l'any 1800 es tornen a rependre les obres fins a la seva finalització l'any 1803, durant el regnat de Carles IV. El pont va ser volat durant la retirada de les tropes republicanes l'any 1938. De fet es va donar l'ordre de fer volar tots els ponts de la carretera per dificultar el pas dels enemics i afavorir la retirada. La seva reconstrucció fou reclamada al Ministerio de Obras Públicas el dia 2 de juny de 1940, juntament amb la del pont dels Tres Arcs. L'any 1943 ja es podia tornar a circular pel pont, el qual fou eixamplat amb 8 metres de carretera i unes voreres d'un metre d'amplada.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE VALLIRANA (1987). Pla General d'Ordenació del municipi de Vallirana. Vallirana: [Inèdit], p. 45 (Fitxa V-5, nº 359). AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 28, 31-32, 219. ESTEVES, Albert (1998). Vallirana. Baix Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'estudis i divulgació del patrimoni (CEDIP), p. 24-25. GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel. La accidentada historia del Puente del Lladoner. [S.I.: s.n., 198?]. Http://vallirana.cat/ca/patrimoni-plledoner (Consulta: 19-05-2017). Http://margesivinyes.blogspot.com.es/2011/08/el-pont-del-lledoner.html (Consulta: 19-05-2017). IPA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Vallirana. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. LACUESTA, Raquel (2008). Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona. OLLÉ, Francesc (2014). Episodis de guerra, entorn de pau. La Vallirana dels anys trenta. Vallirana: Nèctar editorial, p. 64, 106-107. RICH LLORENS, Judit (2015). Inventari del Patrimoni Cultural de Vallirana. Treball de pràctiques UAB / Ajuntament de Vallirana. SAURET I CATASUS, Jaume; GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel (1989). Vallirana. Dades històriques (904-1900). Homes, fets i gents. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 73-80.
