Camí del Montseny Dosrius

Maresme
Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars
De la Creu dels Planells al far i el Corredor, creuant el terme en sentit nord-sud
253m

Coordenades:

41.58475
2.43894
453233
4603825
08075-280
Patrimoni immoble
Obra civil
Medieval
Modern
Contemporani
Popular
X-XXI
Bo
Inexistent
Fàcil
Social
Privada
Diversos propietaris
Adriana Geladó Prat

Antic camí rural que comunica les poblacions de Mataró i Canyamars. El seu traçat s'inicia al portal de Valldeix de Mataró, passa pel camí Fondo vers el veïnat de Valldeix, seguint el marge de la riera de Sant Simó, fins a can Bruguera, on hi ha l'encreuament amb el camí de la Serra i el tram que marxa en direcció a Canyamars, el qual s'inicia a la creu de Planells. En l'actualitat, des d'aquest punt, el camí descendeix cap a les fonts de la Moreneta i de n'Homs, prossegueix baixant seguint el cabal del sot de can Marc i creua la riera de can Rimbles fins a arribar al veïnat del mateix nom. Des d'allà, per darrera de can Bartrés i creuant la serra d'en Gel, accedeix al carrer del camí de Mataró i al nucli urbà de Canyamars.

Altres denominacions relacionades amb l'estructura: camí de creu de Canyamars, camí de la Balatera. En alguns trams, l'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor.

Segons la bibliografia consultada, la seva antiguitat es pot remuntar a l'Edat Mitjana, tot i que és força probable que sigui més antic. El camí del Montseny comunicava el Corredor amb el massís del Montseny, passant pel Vallès. El primer tram d'aquest camí es corresponia amb el traçat del camí de Rocafonda (actual carretera de Valldeix, Mataró). El tram corresponent al terme municipal de Dosrius s'iniciava a la creu dels Planells i enllaçava amb el camí de creu de Canyamars. Cal assenyalar que des d'aquest punt, diferents camins i corriols portaven a Canyamars pel fondo de les Brugueres. El camí passava prop de can Guitart i can Marc, creuava la vall de Rimbles i, per darrera de can Bartrés, pujava cap a can Cassi fins al nucli urbà. Des de la Creu de la Creueta i la masia de can Galzeran, el camí del Montseny reprenia el seu traçat aprofitant una carrerada neolítica identificada per l'Esteve Albert, en direcció al Far i el Corredor. Des d'aquestes zones es podia accedir al Vallès (per Vallgorguina o per Collsabadell i Trenta Passes) i arribar a Collformic i el massís del Montseny. Tot i que no es pot assegurar, el topònim de la Balatera fa referència al fet que s'hi havia jugat a botxes o bales, aprofitant la planitud del terreny a la zona de la creu dels Planells, lloc on es documenta el topònim. Fins a començaments del segle XX, aquest camí era la principal via de comunicació entre Mataró i Canyamars.

CLARIANA I ROIG, Joan Francesc (1988). "Les vies de comunicació del Maresme a l'antiguitat: Estat de la qüestió". V Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 15, 21. PUIG I GIRALT, Enric (2008). "El camí antic de Mataró a Canyamars: un recorregut per l'espai i el temps". Duos Rios, núm. 2, p. 41-54.